Santa Eulàlia de les Cases de Posada (Navès)

Situació

L’església parroquial de Santa Eulàlia havia format part de l’antiga contrada i batllia de Castelló. És emplaçada al despoblat de Cases de Posada, en una plana a mà esquerra del riu Cardener al costat nord-occidental del municipi de Navès, prop de la rasa de les Cases.

Mapa: 292M781. Situació: 31TCG843631.

Recorreguts 9 km de la carretera de Solsona a Berga, hom troba un trencall, a mà esquerra, que arriba al coll d’Arques, on es trifurca. Una vegada en aquell indret, cal seguir la pista del mig, que mena a Sant Llorenç de Morunys. A 5 km del coll d’Arques hi ha un trencall, a mà esquerra, que a uns 1,500 m deixa prop de la capella, on ja no se celebra culte.

També s’hi accedeix des del punt quilomètric 30,700 de la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys, on hi ha una pista, a mà esquerra, que, passant per la Vall-llonga i seguint el curs ascendent del Cardener, recorreguts uns 1 500 m es desvia a mà esquerra i arriba a Santa Eulàlia.

Història

El 8 de juny de l’any 997, el comte Ermengol I feu donació al monestir de Sant Llorenç de la parròquia de Posada amb les seves esglésies, els seus delmes i les seves primícies i oblacions. Aleshores, els límits d’aquesta parròquia eren: la serra de Busa, Canalda, Fanarals i la serra d’Arnau, que actualment és coneguda, segons M. Riu, per la serreta de les Valls.

Segons el mateix historiador, la comunitat de clergues de Sant Llorenç, a través de la cel·la comtal de Ventolra, l’església de la Mare de Déu de Lord i les parròquies de les Cases de Posada, Linya, Sasserra, Lladurs i la Llena exerciren una tasca de cristianització important durant el segle X.

Església

És una construcció de planta rectangular amb encapçalament triabsidal, totalment refeta, en la qual encara hi ha visibles alguns elements de la construcció antiga.

L’interior, arrebossat, forma part de la nova construcció.

Té diferents tipus de paraments. Els angles dels murs són resolts amb grans blocs escairats, llevat del de l’absis central amb el mur del costat de tramuntana, on són visibles, a la part inferior, uns grans blocs treballats a cops de maceta. Els carreus de l’absis lateral del costat de l’evangeli no segueixen filada. El frontis presenta filades de mides diferents. La major part del parament inferior de l’edifici resulta difícil de veure, a causa de l’espessa vegetació que l’envolta.

Porta d’entrada, oberta al mur frontal de l’església.

L. Prat

Al frontis s’obre una porta d’arc de mig punt amb grans dovelles, tancada per una porta de fusta que encara conserva ferros romànics: unes tires verticals amb incisions rectilínies, acabades a ambdós extrems amb dues volutes; del centre de les tires arrenquen dues volutes en posició horitzontal.

L’absis lateral del costat de tramuntana té una finestra rectangular d’una esqueixada. Al frontis se n’obre una altra, també rectangular, de dues esqueixades.

Formant part de la construcció nova, cal destacar el campanar de torre quadrada i dos pisos, separats per una motllura. El segon pis té a cada mur una finestra d’arc adovellat de mig punt.

Bibliografia

  • Manuel Riu i Riu: Diplomatari del monestir de Sant Llorenç de Morunys (971-1613), “Urgellia”, IV, 1981, pàgs. 186-259.
  • Manuel Riu i Riu: El monestir de Sant Llorenç de Morunys als segles X i XI, “Urgellia”, V, pàgs. 159-182.