Situació
Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Martí de Cambrils, amb l’absis.
L. Prat
L’església parroquial de Sant Martí es troba al poblat més important del municipi d’Odèn. Cambrils és emplaçat al sud-oest de la tossa de Cambrils, a l’extrem oriental de la serra d’Odèn. Prop d’aquest indret, sota el coll de Cambrils, hi ha la font Salada, lloc de naixement de la ribera Salada, que passa pel nomenat “salí de Cambrils” o “molí de sal”, on era recollit aquest producte, utilitzat sobretot per a donar-lo al bestiar.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG668661.
S’hi va seguint la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys. En arribar a la font de Coll de Jou, cal trencar a mà esquerra i continuar per la carretera del Pont d’Espia a Sant Llorenç fins passat el punt quilomètric 20 on, a mà esquerra, s’inicia un camí que amb 1,500 km mena a Sant Martí, on encara se celebra culte regularment. Les claus són a cal Morer.
Història
Acta de consagració de l’església, del dia 2 de juny de 1051. Còpia del segle XI, conservada a l’Arxiu Capitular d’Urgell. A la pàgina hom en trobarà la transcripció i la traducció.
L. Prat
La primera notícia relativa a aquesta església apareix en la relació de parròquies del final del segle X o del començament de l’XI, continguda en l’apòcri- fa acta de consagració de la Seu d’Urgell, on apareix el nom “Kabrils”.
L’any 1051 l’església de Cambrils fou consagrada pel bisbe de la Seu d’Urgell Guillem Guifré (1041-1075).
Acta de consagració de l’església de Sant Martí de Cambrils (2 de juny de 1051)
Consagració de l’església de Sant Martí de Cambrils pel bisbe Guillem Guifré de la Seu, en presència del comte Seniofred, de Ricard i Riquell, principals dotadors de l’església, i d’un gran nombre de clergues i laics. S’estableix que la parròquia, els béns i els límits de la qual es detallen, serà la meitat de santa Maria d’Urgell i l’altra meitat del monestir de sant Miquel de Cuixà. El bisbe cedeix una tercera part dels rèdits que li corresponen a Salla Guillem d’Alinyà i a Oliba Escluda perquè la defensin dels sarraïns i de tots els homes dolents, i a condició que no elegeixin cap altre senyor fora de l’església de sant Martí i dels seus clergues i no venguin o empenyorin, sense el seu consentiment, res del que li pertany.
"Anno ab incarnacione domini nostri Ihesu Xpisti, quinquagesimo I° post millesimo. Veniens quidem venerabilis Willemus, gracia Dei episcopus urgellensis, una cum archidiachonibus atque canonicis Sedis in valle et in villa vocitate Kabrils et consecravit ipsa ecclesia beati Martini confessoris Xpisti et simul cum eo accesserunt ibi multi nobiles et mediocres viri, inter quos fuit dompnus comes Seniofredus et cum eo Ricardo et Richelle et alii nonulli, quorum nomina longum fuerat ad scribere, religiosi seu laici. Ideoque Seniofredus comes cum ipsos dictos dederunt et condotaverunt de ipsa parrochia de Cabrils medietas ad sancte Marie sedis Urgellensis et alia medietate ad sancte Michaelis de Cuxani. Et ego Guilelmus episcopus sic facio levada per capellania in ipso granario de Cabrils unum modio frument et alium de ordi et tercium de nona, totis rasis censuales, et sic facio levada ad dicta cellae beati Martini de ipso grenario, ad cena Domini ad suo presbitero in sua mansione ·Ia emina frument mensuram Sanauia et ·III· migeras de vino puro et Ia libra de olei et·Ia argenzada de piscium, et ad festa beati Iohanis Babtiste·Ia· emina de frument de Sanauia et II· sollades de carnisalada de porc et III gallines grosses et -III- migeras de Sanauia de vino puro et terciam partem de ipso solatge qui remanet in ipso granario de illa decima, de tota omnia que ad decima pertinet et tota primicia, sicut consuetum est, et omnibus iuribus suis et omnia in omnibus et totam decimam de sua laboracione, et aliam terciam partem damus ad Sale Wilem de Lina per defensione serracenos et aliam terciam partem an Oliba Exclude per defensionem de sarracenos, et q[u]e defendatis ipsa ecclesia de beati Martini cum suis clericis et omnibus rebus suis mobilia et inmobilia ubique sint secundum vestrum posse de totis malis hominibus, et si vobis vel posterita vestra vultis vendere vel impignorare in primis fatigetis in ecclesia beati Martini et in suis clericis infra spacium ·XXXa dies et noctes, et si non volunt comparare nec possint, vendant ad aliis unde ipsa ecclesia de sancti Martini non perdat nec minuet suum directum, et non eligatis de hoc vos nec vestris alium seniorem neque patronum nisi ipsa ecclesia de sancte Martini et suis clericis, et si aliquid foris feceritis de predicta omnia firmate et faciatis directum in posse de predicta ecclesia beate Marie Sedis et sui. Ac insuper damus et condotamus nos vero dompnus comes Seniofredus et cum eo Ricardo et Richelle et ego Wilelmus episcopus ad dicta ecclesia et suis servientibus cuncta alaudia possessionesque et ciminterio et predia et decimas et primicias quecumque a fidelibus Dei ab inicio usque hodie fuerint oblata vel in antea fideli devocione pro animarum suarum redemptione oblata vel quocumque modo sit adquisitura, tam domibus quan terris et vineis et plantacionibus et hedeficiis semper habeat franchum et legitimum usque in finem seculi et insuper ponimus terminis et affrontacionibus a predictis omnibus, a parte orientis in puig de Mathfre, qui iam fuith, et descendit terminum usque in aqua de rivo Frigido et sic ascendit terminum usque in ipsa de Codon serra et sic vadit deinde per dicta serra. A parte vero meridie affrontat in Quirizols et sic pervenit terminum usque in era de Argifre et descendit usque in ipsas saxas Albas, et deinde ascendit terminum usque in sole de coma Doda vel super ipso castro de Gudufre, et transit deinde et vadit terminum per nemorum et vallium usque in Turp. Afrontat autem a parte occidente in sol Colorad sive in sumitate montis de Turpe et ita descendit terminum per ipsum nemus et sic venit ad ipsos Castellionis. Deinde transit et vadit terminum usque in puig de Moxa et sic descendit usque in ipso Juncaral, qui est suptus illo collo de Buxa, et vadit per ipsa strata publica que ad Oliana vadit et transit per strata usque ad Camp de Mors, et deinde ascendit terminum per ipso comelarusque ad ipsa fonte de Rabazola et vadit terminum per strada de Puig Ginebros usque ad pugol de Campellas. Afrontat autem a parte septemtrionem in ipso pugol de Campelles et pergit terminum per dicta strata, per medium de ipsa plana de Buxo usque in ipso collo de Frabegades, et descendit per cimacharios usque in Cher Sicco et vadit ad serra de Mediros et descendit per dictam serram et revertitur ad locum vocitatum puigo de Mathfre. Quicumque igitur ea que premissa sunt observaverit et huic ecclesie pro anime sue salute obtulerit et propagator atque patrator huius ecclesie sancte Martini extiterit, in primis graciam Dei adipiscat et a suis criminibus absolutus permaneat, et in novissimo cum electis ad dexteram Patris connumerari valeat et in celesti regni perhenniter hereditatem possideat semperque cum his premissis claritatem Dei videat, amen. Et quisquis temerator aut violator extiterit, minorando, invadendo, suprimendo, devastando seu diripiento tanquam sacrilegus iudicetur et insuper usque ad satisfationem anathematis gladio feriatur et in ira omnipotentis Dei incurrat, atque cum proditore luda in infernus dampnatus et abhominatus permaneat atque in die magni iudicii die cum reprobis ad levam deputati in ignem eternum permaneat. Acta ista cara ·IIIO·nonas iulii.
Sig + num Wilelmus gracia Dei Urgellensis episcopus. Sig+num Seniofredus comes Urgelli. Sig+num domno Ricardo. Sig+num Richelle qui hoc fecimus scribere et firmare rogamus. Sala archilevita (s. man.) qui hoc firmo. Sig+num Sala Wilelmi. Sig+num Oliba Excluda qui hoc firmamus et laudamus. Sig+num Altemir Comitori. Sig+num Galindo. Sig+num Trasmori. Isti sunt testes visores et auditores.
Ellemare presbiter scripsit et SSS. (rusc) die et anno quod supra."
Original: Perdut.
Còpia del segle XI: Arxiu Capitular d’Urgell, pergamí de 196 × 450 mm, cons. d’esglésies, núm. 26.
Cebrià Baraut: Les actes de consagracions del bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, la Seu d’Urgell 1978, pàgs. 138-139.
Traducció
"El temple, per a alguns de dubtosa procedència romànica, actualment és molt modificat, de manera que del seu origen medieval només es conserven migrats fragments, que una exploració profunda pro- bablemente podria ampliar.
Al mur de migjorn, prop de l’absis, s’obre la porta no romànica d’arc adovellat de mig punt, la qual conserva ferros de dibuix senzill —tires amb dues volutes a cada extrem—. Quant a les finestres, se’n conserven dues d’una esqueixada i sortints rectangulars. El frontis conserva una finestra romàni-ca de doble esqueixada i d’arc adovellat de mig punt, força malmesa. Damunt seu s’observa una pedra amb una creu llatina gravada.
L’any mil cinquanta-u de l’Encarnació de Nostre Senyor Jesucrist ha vingut el molt venerable Guillem, per la gràcia de Déu bisbe d’Urgell, juntament amb els ardiaques i els canonges de la Seu a la vall i a la vila anomenada Cambrils i ha consagrat l’església de Sant Martí, confessor de Crist, i juntament amb ells hi han vingut molts nobles i homes de posició, entre els quals hi havia el comte Sunifred i amb ell Ricard i Riquell i d’altres, els quals fóra massa llarg d’anomenar, tant religiosos com laics. Així Sunifred, juntament amb els esmentats ha donat l’esmentada parròquia de Cambrils la meitat a Santa Maria de la Seu d’Urgell i l’altra meitat a Sant Miquel de Cuixà. I així jo, Guillem, bisbe, institueixo com a pagament a la capellanía, del que hi ha en aquest graner de Cambrils, un modi de forment i un altre d’ordi, i un terç d’annona, totes mesures rases. I institueixo com a pagament a la dita capella de Sant Martí i d’aquest mateix graner, perquè en facin lliurament al prevere, a casa seva, el dia de la Cena del Senyor, una emina de forment, mesura de Sanaüja, i dues mitgeres de vi pur, i una lliura d’oli i una argençada de peix; i per la festa de Sant Joan Baptista una emina de forment de Sanaüja i dues llenques de cansalada de porc i tres gallines grosses i quatre mitgeres de Sanaüja de vi pur, i una tercera part del solatge, que resta al graner del delme. De tot allò que pertany al delme i totes les primícies, segons el costum, i tots els seus drets i tot el delme del seu treball, en donem una tercera part a Salla Guillem d’Alinyà, perquè ens defensi contra els sarraïns, i una altra part a Oliba Esclua, també perquè ens defensi contra els sarraïns i perquè defenseu aquesta església de Sant Martí amb els seus clergues i totes les seves coses tant mobles com immobles, segons el vostre poder, de tots els mals homes que hi pugui haver. I si vosaltres i la vostra posteritat ho volguéssin vendre o empenyorar, primer heu de donar el dret de fatiga a l’església de Sant Martí i als seus clergues, per espai de trenta dies i trenta nits, i, si passat aquest temps, no ho volguessin o no ho poguessin comprar, ho podeu vendre a d’altres, sense que l’església de Sant Martí perdi el seu domini directe, i no podreu escollir cap senyor ni patró que no sigui aquesta església de Sant Martí i els seus clergues, i si féssiu altrament, totes les coses abans esmentades passarien al domini de l’església de Santa Maria de la Seu i al seus. Així donem i concedim nosaltres, Sunifred, comte, juntament amb Ricard i Riquell, i Guillem, bisbe, a l’esmentada església i els servents tots aquells alous, possessions, la sagrera, els predis, els delmes i primícies i totes les coses que han estat ofertes pels fidels des del començament fins avui, o que oferiran d’ara endavant, per a la redempció de les seves ànimes, i les que adquirirà per qualsevol altre mitjà, tant les cases, com les terres, les vinyes i les plantacions i els edificis, sempre ho tindreu per franc i legítim fins a la fi dels segles. A més posem els límits i afrontacions de tot, que són: a llevant en el puig de Matfre, i baixa cap al riu Fred i puja vers la serra de Codony i després va per aquesta serra; al sud té el límit a Quirizols i va vers l’era d’Argifre i baixa cap a les Roques Albes, i puja cap a la coma Doda sobre el castell de Gudufred i passa després pel bosc i la vall fins a Turp; a ponent té el seu límit a sol Colorat, o sigui, al cim de la muntanya de Turp i així baixa cap al bosc i va a parar a Castellons; d’aquí va al puig de Moxa i d’aquí baixa cap al Jonqueral, que es troba situat sota el coll de Buxa, i va per la via pública que va a Oliana, i va per la via fins a Camp Mors, i així puja cap al comellar fins a la font de Rabasola i va per la via de Puig Ginebrós fins al puig de Campelles; i els límits de la part de tramuntana van pel puig de Campelles per l’esmentada via, pel mig de la plana de Buxó fins al coll de Fabregades, i baixa per Cimacharios fins al Quer Sec i va cap a la serra de Mediros i baixa per aquesta serra per arribar a un lloc que s’anomena ig de Matfre. Així aquell que observi tot el que ha estat dit abans i faci ofrenes a aquesta església per a la salut de la seva ànima i sigui protector i propagador d’aquesta església de Sant Martí, en primer lloc aconseguirà la gràcia de Déu i serà absolt dels seus pecats i el dia del judici seurà com a elegit a la dreta del Pare i romandrà sempre en el regne celestial i veurà l’esplendor de Déu. Amén. I qui fos temerari o violador d’això, disminuint-ho, o in Valldant-ho, suprimint-ho, devastant-ho o robant-ho, serà jutjat per sacrilegi i, a més, serà ferit, fins que no satisfaci, amb l’espasa de l’anatema, i incorrerà en la ira de Déu omnipotent, i serà condemnat a l’infern amb el traïdor Judes i allí romandrà abominat i el dia del judici final, juntament amb els malvats relegats a l’esquerra, haurà de romandre en el foc etern per sempre més.
Feta aquesta carta el dia tres de les nones de juliol.
Signatura de Guillem, per la gràcia de Déu, bisbe d’Urgell. Signatura de Sunifred, comte d’Urgell. Signatura del senyor Ricard. Signatura de Riquell, els quals ho hem fet escriure i preguem que ho firmin. Sal·la, arxilevia (amb la seva pròpia mà), que ho firmo. Signatura de Sal·la Guillem. Signatura d’Oliba Esclua, el qual ho firmo i aprovo. Signatura d’Altemir Comitor. Signatura de Galí. Signatura de Trasmor. Aquests són els testimonis que ho han vist i ho han escoltat.
Elemar, prevere, ho ha escrit i ho subscriu (Rusc) el dia i l’any que consten més amunt."
(Traducció: Esperança Piqué Ferrer - Jordi Vigué i Viñas)
A la còpia del segle XI, conservada a l’Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell —l’original ha desaparegut—, consta que a l’acte assistí el comte Sunifred. Relativament a aquest punt, C. Baraut diu que segurament es tracta d’un error del copista, puix que en aquella època el comte d’Urgell era Ermengol III (1038-1065). Nosaltres creiem que es tracta d’una interpolació, fet que cal estendre a diverses parts d’aquest document. A l’acte també hi foren presents els dotadors de l’església Ricard i “Richelle” i un bon nombre de clergues i laics. La meitat de la parròquia de Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d’Urgell, i l’altra a Sant Miquel de Cuixà; els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem d’Alinyà i a Òliba Esclua, una tercera part dels rèdits que els corresponien, per tal que la defensessin dels sarraïns i d’altres possibles agressors, i s’establia com a condició no elegir cap altre senyor sinó l’església de Sant Martí i els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li pertangués.
De l’any 1135 és el testament de P., guardat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, en el qual aquest personatge deixà a Santa Maria de Solsona, entre altres donacions, el seu alou de Cambrils “in medietatem ipsa choma de Pug Ceboler”, i a Sant Martí el seu dret sobre un molí.
Església
Tot l’edifici ha estat mol refet. La construcció romànica és de planta rectangular coberta amb volta lleugerament apuntada, capçada a llevant per un absis que supera el semicercle, construït amb pedra molt tosca i assentat, a la part de tramuntana, sobre un podi d’uns 0,60 cm.
L’interior, arrebossat i pintat, conserva un arc de mig punt pre-absidal en degradació, que obre l’absis a la nau, amb els brancals escapçats a uns 2 m del sòl. A la nau hi ha un arc toral que, al mur de tramuntana, comença on arrenca la volta, damunt una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell, decorada amb cilindres col·locats horitzontalment, però que partia antigament d’una cornisa situada a uns 1,40 m del sòl, segons es dedueix pels senyals que han subsistit al mur de la nau. En aquest mateix mur hi ha dues capelles, de les quals la més propera al frontis s’obre a un cos adossat. Davant seu, buidada també al mur, n’hi ha dues més, d’arc lleugerament apuntat.
Els paraments són de carreus ben tallats, disposats en filades uniformes del tipus comú en l’arquitectura rural del segle XII. A causa de les construccions adossades, solament són visibles els carreus de l’absis i una part del frontis. La nau ha estat sobrealçada i la coberta modificada. L’absis és resseguit per una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell.
La porta d’entrada, amb arcs en degradació, és d’arc de mig punt amb grans dovelles. Conserva ferros de disseny senzill: una tira de ferro acabada amb dues volutes simples a ambdós costats. També al frontis, damunt la porta, hi ha una finestra; probablement havia estat de doble esqueixada, tapiada; malgrat tot, la seva obertura ha estat aprofitada, en part, per a convertir-la en un òcul treballat en dues peces monolítiques. Un altre òcul, aquest al mur de migjorn, il·lumina l’interior de l’església, on es converteix en finestra. L’absis conserva una finestra, també tapiada, de doble esqueixada i d’arc de mig punt treballat a la cara inferior d’un paral·lelepípede monolític.
L’església té diversos cossos adossats: l’esmentada capella a tramuntana, al costat oposat, la rectoria a l’angle format pel frontis, i al mur de tramuntana hi ha un campanar de torre rectangular que s’alça per damunt de la nau, on s’observa una finestra d’arc adovellat de mig punt a cadascun dels murs.
A l’interior de l’església es guarda una pica de pedra amb peu, decorada amb relleus geomètrics.
Bibliografia
- Ceferí Rocafort i Sansó: Provincia de Lleyda, Ed. Alberto Martín, Barcelona 1910, pàg. 609.
- Cebrià Baraut i Obiols: Les actes de consagracions d’esglésies del Bisbat d’Urgell (segles IX-XII), “Urgellia”, 1, 1980, pàgs. 11-182.