Situació
Situada en una vall entre el nucli de Canalda i el castell d’Odèn, forma part de la parròquia de Santa Cecília d’Odèn. Prop seu hi ha els masos del Soler de Dalt i el Soler de Baix, emplaçats a migjorn de la serra del Port de Comte, al sud-est del seu contrafort meridional, la serra d’Odèn, i al sud-oest de la serra de Querol.
Mapa: 291M781. Situació: 31TCG736642.
Aspecte que ofereix l’exterior de l’església, a mà dreta, situada vora el mas Soler de Dalt, que apareix a mà esquerra de la foto.
L. Prat
Vista de l’exterior de l’església, amb l’absis a primer terme.
L. Prat
En arribar a la font de coll de Jou, al punt quilomètric 23,700 de la carretera de Solsona a Sant Llorenç de Morunys, cal trencar a mà esquerra, i seguir la carretera que va del port d’Espia a Sant Llorenç de Morunys. Una vegada passat el punt quilomètric 31,800 advertim, també a mà esquerra, un trencall que amb uns 1 700 m deixa al mas Soler de Dalt. Prop seu hi ha l’esglesiola de Sant Miquel.
S’hi pot anar directament des de Berga fins a Sant Llorenç de Morunys i, una vegada en aquest indret, seguir la carretera del pont d’Espia fins al punt quilomètric 31,800, on hi ha el trencall a què ens hem referit.
Història
No coneixem cap document ni notícia històrica que faci esment directe a aquesta església.
Església
Planta, a escala 1:200, de l’església, amb una nau rectangular, capçada vers llevant per un absis semicircular.
J. Segués
Tot i que l’edifici és destinat a mals endreços, se n’ha conservat l’estructura amb una nau de planta rectangular, coberta amb volta apuntada, la qual arrenca d’una cornisa aixamfranada a bisell. A llevant és tancada per un absis semicircular, que s’obre a la nau per un arc preabsidal, també apuntat, el qual descansa sobre dos grans capitells, que a la vegada s’assenten damunt dues columnes de fust i base cilíndrics, situats sobre un graó de pedra que s’allarga per tota la nau. L’absis, igual com la nau, és envoltat per una cornisa bisellada.
La construcció, que palesa les tècniques pròpies del segle XII, té un parament de grans carreus ben tallats, que segueixen filades uniformes.
La banda de migjorn de l’absis descansa sobre un podi de pedra natural, que continua uns 60 cm pel mur de tramuntana. Damunt seu hi ha dues filades de pedres, on s’assenta una tercera filada, bisellada, la qual uneix el sòcol amb el mur de l’absis.
L’absis és decorat amb una cornisa de pedres trapezoidals. Cadascuna d’aquestes peces bisellades és decorada —en alguns casos els ha caigut l’element decoratiu, però hi resta el senyal de la seva existència— amb boles llises, o bé amb una creu gravada, i amb semicilindres en posició vertical. L’edifici presenta forats de bastida.
És interessant la porta de doble arcada situada a migdia. A l’interior, és coronada per un arc rebaixat, mentre que a l’exterior ho és amb un arc de mig punt, amb dovelles de mides diferents. Una de les dovelles contraclau és decorada amb una figura humana en relleu, de cap rodó, que té les mans recolzades a la cintura i els braços molt arrodonits. Va vestida amb una túnica llarga fins al turmell, cenyida a la cintura i amb la faldilla acampanada. L’aresta de la porta és resseguida per una motllura decorada, a l’intradós de l’arc, amb boles petites, algunes de molt malmeses o desaparegudes.
Un detall del mur exterior de l’absis, amb la finestra que té oberta a la part central.
L. Prat
L’absis té una finestra ornamentada de doble esqueixada. Les esqueixades convergeixen en línia trencada que forma tres gradacions. La primera, d’arc de mig punt treballat a la cara inferior d’un paral·lelepípede, descansa sobre un ampit, també monolític, una part del qual fa de muntant, juntament amb tres carreus a ambdues bandes de la finestra. Les altres dues són coronades per un arc de mig punt, treballat a les dues cares d’una peça monolítica; els muntants són blocs rectangulars, també monolítics, que descansen sobre els ampits treballats, igualment, en una sola peça. Totes tres van resseguides per una motllura senzilla. A l’interior, la finestra té la mateixa estructura que a l’exterior.
El frontis té una finestra cruciforme molt irregular, construïda amb l’absència de dos carreus.
És molt interessant el fet que l’arc preabsidal arrenqui de dues columnes, puix que es tracta d’una solució molt singular dintre el context de l’arquitectura catalana del segle XII, i encara més si considerem el caràcter d’aquesta senzilla capella rural.