Situació
A ponent del terme municipal de Pinell, i prop de la casa de Cots, es troba l’església de l’Ascensió i uns metres més amunt, amagada entre pins, l’església de Sant Ermengol, o millor, les restes que encara subsisteixen d’aquesta església.
Aspecte que ofereix l’absis exterior de l’església.
L. Prat
Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església.
L. Prat
Mapa: 329M781. Situació: 31TCG698448.
Per arribar-hi, cal prendre la carretera que de Solsona va amb 12,200 km a Sant Climenç, on, a la sortida del poble, s’indica la pista que en 1 100 m porta a la masia Cots, la qual cal deixar a mà esquerra per arribar, amb uns 500 m, a la nova església de l’Ascensió. Molt a prop d’aquesta hi ha Sant Ermengol.
Història
En un document que es guarda a l’Arxiu Diocesà de Solsona trobem que l’esposa d’Ermengol ven uns alous del terme de Pinell, al lloc vulgarment dit “Lavals”, on hi ha l’església de Sant Ermengol. Això succeí el 19 de gener de l’any 1098.
També és clar que abans de l’any 1818 ja era enderrocada, car en aquell any fou acabada la construcció de la nova església, anomenada de l’Ascensió, a pocs metres de distància de la vella, i hom sap que per a la construcció d’aquest edifici fou utilitzada molta pedra de l’enderrocat.
Església
De l’obra d’aquesta església només queda una petita part del mur de tramuntana de la nau (1,40 m, aproximadament), al punt d’enllaç amb l’absis, del qual resta la meitat, just fins a la finestra del centre, de la qual són visibles encara un muntant i el punt d’arrencada de l’arc adovellat de mig punt. Era de dues esqueixades. També es veuen unes quantes filades de l’absis lateral del cantó de tramuntana.
Aquest edifici tenia una sola nau rectangular i tres absis semicirculars. Els dos absis laterals eren obrats al gruix dels murs, molt a prop de l’arc preabsidal i, lògicament, no són visibles a l’exterior, de manera semblant a l’església de Sant Quirze de les Comes i també a la de Sant Esteve de Ramells, encara que en aquesta els absis laterals són més distanciats respecte al central.
Les mides eren de 9,90 × 5,80 m, podem fer aquesta deducció gràcies a les pedres disperses que encara segueixen l’estructura de la planta. El diàmetre de l’absis, que és orientat a llevant, feia 2,02 m.
La construcció és feta amb pedres escairades a cops de maceta i que segueixen filada. Hom la pot assimilar als edificis característics dels models de l’arquitectura del final del segle XI.