Castell de Sallent (Pinell de Solsonès)

Situació

Castell compost bàsicament per una torre de planta circular i situat en una de les valls laterals del riu Llobregós, al cim d’un pujol, que és a l’extrem d’un serrat, damunt l’església de Sant Jaume.

Per anar-hi, cal passar pel poble de Sanaüja. En sortint del poble, pel nord-est, hem d’agafar una pista de terra. Després de passar pel costat d’una casa feta amb tàpia, en el proper trencall cal anar cap a l’esquerra; una segona bifurcació ja és ben senyalitzada, finalment, quan ja podem veure el castell, cal trencar a l’esquerra i seguir la pista que ens deixarà al seu costat. (JBM-GCH)

Història

En els documents que hem consultat per a aquesta obra, ens hem trobat amb una gran llacuna, incomprensible, d’altra banda, davant el conjunt d’edificis d’aquest lloc i per l’indret que ocupa, un punt estratègic que facilita tota mena de referències. No ha estat possible, altrament esperem que es pugui resoldre, quan sigui més accessible el fons documental de la casa Medinaceli, hereva dels Anglesola-Cardona, que havia tingut drets i senyorius en aquest punt, com ho indiquen les dovelles de l’església de Sant Jaume, no gaire lluny de la torre de defensa.

Aquesta església fou abandonada, tot i que conserva encara la seva bona planta gòtica, essent substituïda per una de més pobra, tocant a la rectoria, més amunt. Havia pertangut a la comunitat de preveres de la catedral de Solsona.

Només sabem que un tal Arnau Guilabert de “Sallent” i la seva muller feren donació d’un terme que tenien a "grada” per a la llum de l’església de Santa Maria de Guissona en la data de la seva consagració, 15 de setembre de 1098. (JCT)

Castell

Pla de la torre I del recinte del castell i secció de la torre, de planta circular.

J. Bolòs

La resta més important de l’antic castell de Sallent és una torre de planta circular, de la qual només es conserva la meitat septentrional. Aquesta torre, que té una alçada d’uns 11 m, era dividida en tres nivells. Al nivell inferior, ran de terra, en aquest cas no hi havia cap cambra, solament hi trobem un espai massís. Al primer nivell, on hi havia oberta la porta, les parets tenen un gruix de 130 cm. Al segon nivell, el superior, els murs perimetrals tenen una amplada d’uns 20 cm menys que al nivell mitjà. El diàmetre exterior de la torre és de 510 cm.

Aquest edifici fou fet amb carreus bastant grossos i força ben escairats, que tenen, a la cara exterior, unes mides de, per exemple, 25 × 35 cm o de 30 × 50 cm. Són units amb morter de qualitat mitjana, que es desfà amb les ungles amb dificultat i que no conté gaire calç. Tal com és lògic, els carreus de la part baixa són una mica més grans que els de la part superior. D’altra banda, mentre als dos nivells superiors el mur té dues cares fetes amb carreus —entremig de les quals hi ha el reble—, a la part inferior, només té la cara exterior: com hem dit, en aquest nivell baix, tot l’interior de la construcció és ple de pedres i de calç.

Al primer nivell, al costat meridional, encara s’endevina el muntant dret de la porta, que devia tenir el llindar només a uns 4 m del terra exterior. Al segon nivell, hom pot veure una espitllera a la banda septentrional. A la seva cara interior, una pedra força grossa li serveix de llinda.

La torre era situada al cim d’un petit pla fortificat. Aquest planell té una longitud d’uns 23 m i una amplada d’uns 14 m. En molts sectors del seu voltant, podem veure encara restes de la muralla. En molts llocs, aquest mur exterior simplement completava la protecció que ja oferien les mateixes roques naturals. Aquesta plataforma fortificada sobresurt uns 7 m, en relació amb el seu voltant. Per augmentar aquest desnivell i, evidentment, la protecció del castell, hom feu un vall a tota la part de tramuntana del planell, que té una amplada d’uns 5 m. A l’altra banda d’aquest vall, hom pot veure restes de parets. Així mateix, al seu interior hi ha un forat de planta circular recobert amb carreus, que té un diàmetre de 160 cm. El gruix de les parets d’aquest possible pou és d’uns 50 cm.

Al sud de la plataforma del castell hi ha un petit pla, amb una longitud de 33,50 m, el qual és tancat a la banda de ponent per una paret de pedra d’uns 4 m d’alt i d’uns 16 m de llarg; a la banda de llevant, les mateixes roques naturals més o menys tallades, amb una alçada de més de 5 m, fan de protecció natural.

En aquest espai inferior hi ha algunes construccions si fa o no fa modernes. No es pot rebutjar la possibilitat que a l’edat mitjana alguns habitatges ocupessin aquest espai intermedi entre el castell i l’església parroquial, la qual és situada poc més avall.

Aquest castell, per les seves característiques, recorda els nombrosos castells formats per una torre de planta circular i un recinte, els quals es bastiren d’ençà de la darreria del segle X i, especialment, durant el segle XI i també durant el segle XII. En aquest cas, a causa de les característiques de l’aparell, cal pensar més aviat en una construcció de final del segle XI o, més aviat, de la primera meitat del segle XII. (JBM-GCH)