Situació
Aspecte que ofereix des de ponent l’església, que constitueix un edifici molt modificat.
L. Prat
Geogràficament i històrica aquesta església es troba situada dins l’antic comtat de Berga, a la falda de migjorn de la serralada d’idèntica toponímia i dins el territori de la baronia de Pinós.
Mapa: 362M781. Situació: 31TCG790319.
Els camins d’accés són: un per la carretera de terra que, des de la de Torà a Solsona, a uns 26 km de Solsona i a 1 km de Torà, arrenca en direcció a Ardèvol. Des d’allí hom pot adreçar-se cap al santuari que hi ha al cim de la serralada i, amb 1 400 m més vers migjorn, pel camí que porta a Calaf s’arriba a l’església de Sant Vicenç. L’altre és sortint de Cardona i en direcció al Miracle; en arribar a Su hi ha un camí de terra que porta directament a Ardèvol. Des d’allí l’accés és el mateix que el camí primer. El temple parroquial de Sant Vicenç es troba a càrrec del rector d’Ardèvol. (JCT)
Història
Aquesta església era dins l’antic terme del castell de Pinós. Fou la parroquial del terme.
El lloc i el castell apareixen documentats a partir de l’any 995, quan el comte Òliba —el futur abat bisbe Oliba— amb la seva mare Ermengarda donaren al monestir de Santa Maria de Serrateix un alou situat al comtat de Berga, al castell de Pinós, al lloc de Cellers d’Oriol. L’església no apareix a la documentació fins molt més tard, al final del segle XIII, quan l’any 1295 un habitant de Manresa, oriünd de Pinós, anomenat Berenguer de Pinós, en el seu testament, feu deixes a totes les esglésies del terme de Pinós, entre les quals la de Sant Vicenç de Pinós.
Les funcions parroquials no es documenten fins les llistes de les Rationes Decimarum dels anys 1282 i següents, i en la visita pastoral que l’any 1313 feren els visitadors arquebisbals. Aquestes funcions parroquials encara les conserva en l’actualitat. (ABC)
Església
L’edifici consta d’una nau de planta rectangular, orientada a llevant. El cos primitiu de l’edifici fou ampliat posteriorment amb una nau paral·lela, quan, probablement, hom substituí l’absis original per una construcció quadrada. La volta és apuntada i sobrealçada amb una coberta de dos vessants.
Hom pot veure a l’interior tres capelles laterals, dues al mur de tramuntana i una altra al mur de migjorn. Al fons de l’edifici, al mur de ponent, hi ha un cor de construcció posterior, el qual és il·luminat per una finestra.
Els basaments foren realçats i de l’època romànica n’ha restat només una part del mur de migjorn, bastit amb pedres escairades, disposades en filades regulars.
L’accés al temple és per un portal que es troba situat al mur de migjorn, el qual porta la data de 1747 a la seva llinda. A la capçalera d’aquest mur hi ha una finestra inutilitzada, de doble esqueixada i arc de mig punt adovellat. L’ampit i la part inferior dels muntants són d’una sola peça.
El campanar és d’espadanya, amb dues obertures d’arc de mig punt, el qual arrenca des del mur de ponent. A l’altre extrem de l’edifici hi ha adossada la casa del rector, actualment deshabitada.
Es fa difícil, en el seu estat actual, plantejar una hipòtesi de datació, però les característiques de l’aparell que exhibeix s’adiuen amb les habituals del segle XI i les formes rurals arcaïtzants del segle XII. (JCT)