Situació
Prop del petit nucli que formen les poques cases i la parròquia de Pinós, hom veu les ruïnes del temple de Sant Martí.
Mapa: 362M781. Situació: 31TCG786323.
L’accés és el mateix que porta a Sant Vicenç. Venint del santuari que hi ha al cim de la serralada, amb 4 km hom arriba a l’indret del cementiri, que queda a mà dreta; just a l’altra mà arrenca un camí que porta al nucli habitat actualment per una sola família; a l’altura del trencant dels dos vessants, a mà dreta hi ha Sant Vicenç i, a mà esquerra, un petit turó on es troben les ruïnes esmentades.
Si hom continua 500 m més avall del camí procedent del santuari, en direcció a Calaf, troba un altre trencant que, amb un paviment un xic millor, porta al mateix indret per la part solana. (JCT)
Història
Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Pinós. No degué passar mai de capella dependent de la parroquial de Sant Vicenç de Pinós.
Les notícies d’aquesta capella són molt escasses i no apareixen fins l’any 1285, quan Berenguer de Pinós, al seu testament, redactat a Manresa, on sembla que residia, féu diverses deixes a les esglésies del terme de Pinós, d’on, sens dubte, era originari; entre elles figurava la de Sant Martí de Pinós, a la qual féu un llegat en metàl·lic.
No fa pas gaires anys, des d’aquest punt encara hom feia cada any la benedicció del terme. (ABC)
Església
Aquest temple, segons deixen veure les ruines, era de planta rectangular. En el seu estat actual ens és difícil saber si originàriament tenia absis. Avuinomés queden en peu, i molt malmeses, les dues parets laterals. La de tramuntana és la més sencera i la que encara insinua el punt d’arrencada de la volta. L’obra és feta amb pedra basta, trencada a cops de maceta, que forma filades irregulars, seguint la tecnologia característica de l’arquitectura rural dels segles XI i XII, per la qual cosa es fa difícil, en l’estat en què es troba, datar-ne les restes. (JCT)