Una vista de les ruïnes, amb algun pany de mur que deixa veure’n l’aparell.
J. Bolòs
Situació
Al cantó de llevant de la serra de Pinós, i dins el mateix terme municipal de Pinós, hi ha Matamargó, just als límits de la comarca veïna del Bages.
Mapa: 330M781. Situació: 31TCG846352.
Per la carretera de Solsona a Manresa, a l’altura del punt quilomètric 19,500, hi ha una carretera que mena a Salo. És la carretera BV-3 002. 10,600 km més enllà d’aquest trencant, hom arriba a una bifurcació, on acaba el paviment asfàltic. Cap a mà esquerra hom arribaria a Vallmanya, però la ruta del costat dret ens portarà al lloc que ens interessa, passant per les Cases de Matamargó, després de 3,300 km més. Des d’aquí ja serà fàcil arribar al punt estratègic i enlairat on s’assenta el castell de Matamargó i l’església de Sant Pere. (JCT)
Història
Aquest castell és documentat l’any 1086 —segurament ja existia abans— en el llegat que féu Ramon Folc, vescomte de Cardona, a favor de la seva muller Ermessenda i del seu germà Folc.
L’any 1090, Sança féu donació a Santa Maria de Solsona d’unes vinyes que es trobaven “infra terminos castri Matamargoni in locum qui vocant Teravelles”.
Una altra donació, documentada, parla d’aquest castell l’any 1137. Anys després, el 1173, Bernat de Rocafort donà unes vinyes al terme “castri de Matamargo”.
Els drets jurídics sobre aquest castell i terme pertanyien al vescomte de Cardona. Així l’any 1314 Matamargó és esmentat entre els castells i feus que formaven el vescomtat de Cardona. (JCT)
Castell
Del castell de Matamargó resta ben poca cosa. Al cim d’un petit turó situat al costat de l’indret on hi ha bastida l’església de Sant Pere, hom pot veure amb dificultat alguna paret. A la part del pujol, on actualment hi ha una creu de pedra, potser hi havia hagut una torre de planta si fa o no fa quadrada. De fet, però, allò que potser veiem més bé són les restes d’una sala situada a ponent de la creu; aquest àmbit té una longitud d’uns 10 m i una amplada d’uns 3 m. Les seves parets tenen uns 70 cm i són formades amb carreus allargats (15 × 25 cm, 10 X 25 cm, etc.). Al cantó de migjorn de la creu de pedra sembla que hom també hi pot endevinar un àmbit quadrat que fa uns 4 m de costat. I, encara més a ponent, hi ha algunes altres restes de murs. (JBM-JCT)
Bibliografia
- Pere Català i Roca: Comentari marginal, Els castells catalans, vol. VI, Rafael Dalmau Editor, Barcelona 1979, pàgs. 115-116.