Castell de Riner

Situació

El castell de Riner, construït vora un petit replà, és situat a mig vessant, sobre la riera de Cardona o riu Negre i al costat d’una zona de camps.

Mapa: 330M781. Situació: 31TCG811446.

Des de la carretera que va de Solsona a Cardona, al punt quilomètric 45,900, poc abans d’arribar al veïnat d’Hortoneda, surt una pista que porta fins a Oliva i després va cap a Teixidor i a Riner; tot plegat són uns 5 km. (JBM)

Història

El lloc de Riner és documentat l’any 997, quan Ató i la seva muller Geruza donaren a Santa Maria de la Seu d’Urgell un alou situat a Solsona, que afrontava a llevant amb Riner.

El castell de Riner és documentat indirectament per primera vegada l’any 1013, quan un Guifré de Riner (“Guifredus Rionerensis”) confirmà la donació feta per un parent seu anomenat Sal·la, que havia donat la parròquia d’Olesa de Montserrat a la canònica de la Santa Creu de Barcelona sense l’autorització de la seva parentela, ja que la parròquia era, segons es desprèn de l’acta, patrimoni del clan familiar. Per aquesta intervenció es pot deduir l’enllaç de la família Riner, que posteriorment s’anomenà Cervera, i la de Sal·la de Conflent, fundador del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest Guifré de Riner era casat amb una dama anomenada Rotrudis. Hi ha la possibilitat que el lligam amb la família Sal·la procedís de la banda de Rotrudis, ja que l’any 964 un fill de Sal·la, anomenat Guadamir, deixà un alou a una dama d’aquest nom, si bé no era esmentat cap parentiu. Podria tractar-se d’una filla d’Unifred, un fill segon de Sal·la, ja que un fill d’Isarn Unifred era nebot de Rotrudis, tal com consta al testament sacramental d’aquesta dama, publicat l’any 1027. Guifré de Riner morí al final de l’any 1013 o al principi del 1014, ja que 1’11 de març de 1014 Retrudis, muller del difunt Guifré, amb la resta de marmessors, donà al monestir de Sant Benet de Bages un alou situat al terme de Manresa. En l’esmentat testament de Rotrudis de l’any 1027, aquesta dama disposà d’una gran quantitat de béns, els quals, en gran part, eren situats als termes dels castells d’Ardèvol i de Riner. Aquesta família no sembla pas que tingués cap fill mascle, ja que només són citats una filla i dos nebots, l’un anomenat Dalmau, fill del germà de Rotrudis, Isarn Unifred, i l’altre anomenat Guifré, totalment desconegut. Així, per tant, el castell de Riner i el d’Ardèvol passaren al seu nebot Dalmau Isarn, la qual cosa es comprova l’any 1026, quan signà amb el nom de Dalmau Isarn de Riner, i l’any 1055, quan aquest mateix, amb la seva muller Elsava i llur fill Hug, donà a Guifré i a la seva muller Ermengarda un alou situat al terme del castell de Riner, al lloc de Su o de Fornells.

Sobre el domini del castell es produí un conflicte greu entre el senyor i el castlà, que se solucionà l’any 1142, quan Ponç de Cervera i el seu vicari i castlà, Pere de Riner, feren una convinença sobre els drets de cadascú al castell de Riner. Curiosament, un dels motius del plet que s’havia produït entre ells fou una farga (“fabricam”) que hi havia dins el terme d’aquest castell. Aquesta mateixa farga, o potser una altra, és també esmentada en un text de l’any 1378, en el qual apareixen també esmentades fins i tot les seves manxes, l’enclusa, el mall, el martell i les tenalles. En aquest mateix document, la farga, situada també a Riner, era del Bord de Cardona, domèstic del comte cardoní.

Els interessos dels senyors del castell de Riner es decantaren cada cop més cap a la Segarra i la Conca de Barberà. Això feu que a la llarga es desprenguessin dels seus béns al castell de Riner.

Durant la segona meitat del segle XIII, els Cervera vengueren diversos béns territorials del terme de Riner. Els drets dels Cervera sobre el castell degueren passar, sense que es conegui com, a la canònica de Santa Maria de Solsona, ja que l’any 1322 el castlà del castell, Bernat de Riner, feu homenatge al paborde de Solsona per la castlania de Riner. Això no obstant, en un temps anterior, el comte d’Urgell sembla que cedí el domini eminent d’aquest castell i molts d’altres del Solsonès, al vescomte de Cardona, per l’ajut que aquest li havia prestat en les lluites que el comte urgellenc havia tingut amb el comte de Barcelona. Així, quan el vescomte Ramon Folc X vinculà la major part del seu patrimoni al vescomtat de Cardona, hi figurava el castell de Riner i el lloc d’Hortoneda.

El vescomte de Cardona tenia la jurisdicció criminal del terme, mentre que altres petits senyors tenien la jurisdicció civil, sense, però, que la canònica de Solsona tingués cap protagonisme important. Al mateix temps, els castlans que, havien pres el nom del castell també desaparegueren del domini de la castlania. (ABC)

Castell

Planta, a escala 1:200, de la torre.

J. Segués

El castell de Riner és un edifici de planta rectangular, amb una longitud d’uns 15 m i una amplada de 8 m. A l’interior, la nau fa 11,20 × 3,90 m; les parets tenen 2 m de gruix. Aquesta nau és coberta amb una volta apuntada. L’alçada de tot l’edifici és d’uns 18 m. La nau interior té una alçada d’uns 15 m. L’espai intern devia estar dividit almenys en dos nivells. A uns 10 m del terra es veuen clarament diversos testimonis de l’existència d’un pis: la pedra de les parets és més ben treballada a la part superior; a cada costat llarg hi ha uns deu forats per a bigues; així mateix, en aquest nivell hi ha diverses obertures.

A la façana de tramuntana hi ha, de l’interior estant, una porta amb una amplada d’uns 180 cm i una alçada d’uns 2 m; a la cara exterior del mur sembla que aquesta obertura només correspon a una finestra. A dins, la porta és coronada per un arc de mig punt format per diverses dovelles. A la paret de migjorn, a la mateixa altura, hi ha una obertura semblant a aquesta.

A la paret de llevant, gairebé al mateix nivell, hi ha una tercera porta que mena a una escala inclosa dins la paret gruixuda i que duu fins al cobert.

A l’extrem de ponent de la volta hi ha una petita obertura, d’uns 30 × 40 cm, que devia servir, potser, com a xemeneia.

L’aparell constructiu és format per carreus ben tallats i escairats, que solen tenir uns 30 cm d’alt per uns 40-60 cm d’ample; a l’exterior, especialment a la part més baixa, poden arribar a tenir, però, mides més grans: 40 cm d’alt per 90 cm o més d’ample. Aquestes pedres són unides amb un morter molt dur fet amb calç i força pedretes.

Al costat de tramuntana del castell —vers on hi ha l’església—, fou excavat un vall a la roca, el qual té una amplada d’uns 4 m i una profunditat d’uns 3 m.

Aquest edifici segurament fou construït els segles XII o XIII. La construcció senyorial —encara que darrerament fos una pagesia— que hi ha a la part meridional, a uns 5 m, és, en canvi, més moderna, segurament dels segles XIV o XV. S’hi endevina l’existència d’una nau que feia uns 11 m d’ample per 14 m de llarg; de les tres arcades que la dividien transversalment, només es conserva sencera la més septentrional. (JBM)

Bibliografia

• Pere Català i Roca: Castell de Riner, Els castells catalans, vol. VI, Rafael Dalmau Editor Barcelona 1979, pàgs. 75-84.
• Joan Serra i Vilaró: Castell de Riner, senyoriu dels repobladors de l’Espluga de Francolí, “Boletín Arqueológico”, vols. LX-LXI, Tarragona 1960-1961.