Situació
El castell de Su es troba a l’extrem nord-occidental de l’agrupació d’hàbitat d’aquest nom. És situat damunt mateix d’una roca tallada en angle recte i adossat actualment a una de les cases del poblet, can Vendrell, de la qual forma part.
S’hi accedeix amb facilitat per la carretera de Cardona al Miracle i també pel camí de Torà-Ardèvol-Su. El castell és situat davant l’església.
Història
El lloc formà part del districte del castell de Riner. La primera referència documental coneguda és de l’any 1055, quan els esposos Dalmau i Elisava donaren a un denominat Guifré un alou situat “infra terminos de kastrum Rivi Nigri, in vocitato loco Suui”. En aquesta mateixa data i en aquest document, ja consta l’església, sota l’advocació de santa Maria, de la qual no es conserven restes, tot i que devia ésser al mateix indret de l’actual, i, per tant, davant el castell, en direcció nord-oest. És evident que en aquella centúria Su —com Riner— pertanyia al comtat i bisbat d’Urgell, i que en aquell moment n’era el límit amb el comtat d’Osona-Manresa, al qual pertanyia ja el veí lloc i mas de Fornells.
Fins l’any 1282 fou senyoria de la família Cervera, la qual el vengué a Berenguer de Font, de Solsona. A partir del 1348 i fins al 1588, fou patrimoni de la família Jorba.
Església
L’edifici actual és una construcció de planta rectangular, completament buida a la part central, de manera que un embigat de fusta divideix l’interior en un nivell baix i en un primer i únic pis. EI parament interior és totalment recobert per un arrebossat de guix, fet que impedeix observar-ne la disposició. A l’exterior, especialment a la façana orientada cap a l’església, apareixen uns murs refets, amb abundosos carreus de la primitiva construcció de la segona meitat del segle XI o de la primera del XII. D’aquesta darrera època es conserva —versemblantment— una finestra de tres arquets peraltats, amb dues columnetes de capitells llisos, que fou reaprofitada de la construcció primitiva, potser al principi del segle XVI, quan s’obrí la finestra propera. El conjunt actual fou refet i ornamentat al començament del segle XVI, pel senyor del castell, el donzell barceloní Bartomeu de Jorba. A aquesta data correspon la prolongació rectangular de l’edifici originari i la construcció de la porta d’accés i els finestrals del gòtic decadent.
Bibliografia
- Joan Serra i Vilaró: Castell de Riner. Senyoriu dels repobladors de l’Espluga de Francolí, “Boletín Arqueológico. Tarragona”, LX-LXI (1960-1961), pàgs. 65-88.
- Jaime Herrera Navarro: Fuentes documentales del Señorío de Sú, “Boletín de Archivos”, 4-6 (1978), pàgs. 15-26.
- Antonio Berga y López: La baronia de Su, senyoriu territorial d’en Francesc i Josep Cortadellas de Calaf, “Actes i Congrés Hist. Moderna de Catalunya”, Barcelona 1984, vol. I, pàgs. 155-165.