Situació
L’església parroquial de Sant Pèir presideix el poble de Gessa, a 1 232 m d’altitud, el qual s’escampa al marge dret de la Garona, a redós dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i prop del barranc del mateix nom, denominat també de Sant Martin.
Mapa: 149M781. Situació: 31TCH275305.
Des de Vielha s’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua (C-142), on, a mà esquerra, després d’haver passat Arties, hi ha el trencall que mena a Gessa.
Església
L’església, bé que és d’origen romànic, ha estat totalment emmascarada per reformes posteriors. A desgrat d’això, encara s’endevina, bé que encotillada per additaments moderns, l’antiga estructura romànica, concretada en un edifici d’una nau, ampliada, vers llevant, amb un absis semicircular, gairebé tan ample com la nau.
La nau és coberta amb una volta de mig punt, reforçada amb arcs torals que la divideixen en quatre trams. L’absis, com és normal, és sostrat amb una volta d’un quart d’esfera.
Una simple cornisa ressegueix les parets laterals de la nau i una part de l’absis, actualment obturat, en part, per un altar barroc.
A migjorn, el temple és ampliat amb capelles modernes, les quals es distribueixen de tal manera que constitueixen una autèntica nau col·lateral. D’altra banda, a ponent, l’església és engrandida amb l’adossament d’un campanar de torre que se suma a un altre d’espadanya, aixecat sobre el mur presbiteral.
L’accés al temple es fa a través d’un portal modern, d’estil neoclàssic, obert al mur de tramuntana. Un altre portal, que s’obre al capdavall del mur de migjorn de la nau, comunica amb el fossar.
No s’hi constaten finestres de l’obra original, les quals, si existien, es mostrarien totalment retocades.
Atès el que hem dit, es pot dir que el primitiu edifici romànic ara resta contingut per un altre de més modern que l’abraça gairebé pels quatre costats.
L’obra romànica inclosa dins l’actual edifici sembla que s’adapti a les formes pròpies del segon romànic, probablement del segle XII.
L’edifici es conserva en bon estat. Darrerament, durant la tardor de 1985, ha estat objecte d’un conjunt de millores, les quals han afectat bàsicament els seus paraments interns.
Pica
Pica baptismal conservada a l’interior de l’església. De procedència romànica dubtosa.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Quan es realitzaren les darreres obres de restauració, hom col·locà a la darrera capella lateral, juntament amb un baldaquí, una pica baptismal que, fins ara, havia estat arraconada en un indret de l’església, on passava fàcilment desapercebuda.
Es tracta d’una pica de mides força notables, la qual consta de contenidor, peu i base.
El contenidor o pica pròpiament dita és un vas de forma troncocònica, delimitada a la part superior per uns diàmetres de 100 i 76 cm. A la part inferior es degrada mitjançant un anell circular que s’uneix a un peu cilíndric, envoltat per una base circular. L’alçada del contenidor és d’uns 47 cm i la del peu d’uns 43 cm.
Les parets exteriors d’aquesta pica són completament llises, llevat de dues creus de braços patents que hi han estat gravades possiblement en època posterior.
Sempre és difícil establir una datació per a aquesta mena de peces, les quals, a la manca de documentació que presenten, afegeixen un material, la pedra, d’aspecte inconcret i un treball, com en aquest cas, ben elemental. Potser no és una peça genuïnament romànica. La fem constar aquí en espera que un treball sobre aquesta mena de peces pugui aportar alguna llum.
Sau de pedra
Dins aquesta església es conserva un dau de pedra, d’angles irregulars, que fa uns 70 cm d’alçada, amb una amplada que en un costat ateny 82 cm, mentre que a l’altre només arriba als 70. El seu interior ha estat rebuidat fins a uns 44 cm, delimitats per un gruix de les parets que oscil·la entre 13 i 16 cm.
Tret d’un encaix per a la tapa de fusta, l’únic element decoratiu que hi ha és una creu formada per quatre hemisferis, situada al frontal de la peça.
Peu d'altar
En un dels altars laterals d’aquesta mateixa església es conserva un peu d’altar romànic, consistent en dos blocs de pedra de forma lleugerament troncocònica, units per dues columnes cilíndriques de fust bastant curt.
L’alçada total de la peça és d’uns 90 cm.
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Cap d’Aran, Lleida 1975.