Situació
Una vista de conjunt de l’esglesia des del costat de llevant.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’església presideix el nucli antic d’Arties, població estesa a ambdues ribes de la Garona, a l’indret on desemboca el riu de Valarties i a redós de l’im pressionant tuc de Montarto.
Mapa: 149M781. Situació: 31TCH258296.
S’arriba fàcilment a Arties per la carretera del port de la Bonaigua (C-142). El recorregut des de Vielha és d’uns 7 km aproximadament. (FJM-AMB)
Església
L’edifici adopta un pla basilical de tres naus que, originàriament, eren culminades vers llevant per sengles absis semicirculars. Actualment hi manca el central, el qual fou substituït per un cos d’edifici que feia les funcions de sagristia i que ara també resta soterrat. D’altra banda, l’absis de migjorn també fou parcialment malmès, bé que ja ha estat totalment restaurat.
Planta a escala 1:200, de l’església, edifici de pla basilical, amb tres naus, rematades vers llevant per tres absis, el central dels quals posteriorment fou modificat.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Entre els absis i les naus s’interposen uns amplis espais presbiterals de murs convergents (el de l’absis central molt més desenvolupat), d’on es desprenen els primers pilars, a manera de ressalts, que sostenen les arcades de separació de les naus, els quals, com els ressalts terminals, són quadrangulars, contràriament als restants, en nombre de tres per banda, que són de secció circular. Tot aquest conjunt de pilars i ressalts, on recolzen les arcades, de mig punt, divideix les naus en quatre trams ben diferenciats.
La nau central és coberta amb una volta de canó de mig punt, i les naus laterals amb voltes de quart de cercle. Tot aquest sistema de cobertes és reforçat mitjançant la incorporació d’uns arcs torals, els quals, a la volta central, recolzen, a ambdós costats, sobre uns ressalts que sorgeixen un xic més amunt de les impostes que coronen les pilastres circulars. A les naus laterals, els arcs torals també troben suport en uns ressalts situats sobre les pilastres i en uns altres que hi ha encastats als murs laterals, que són embellits, a l’inici de l’arrencada de les voltes, per una cornisa, present també a la nau central, on, en algun indret, apareix ornada amb botons.
Els absis han estat coberts amb voltes de quart d’esfera, sistema que també devia donar-se al central, abans del seu enderrocament.
El temple és il·luminat per un bon nombre de finestres, de les quals algunes no responen pas a l’obra primitiva, mentre que d’altres d’originals han desaparegut o estan obturades.
A la capçalera, que, tal com hem indicat, es troba mutilada, només resta una finestra, situada a l’absidiola de tramuntana. Aquesta finestra, que és obturada en la seva meitat interna, s’obria en doble esqueixada amb el coronament d’un bloc monolític rebaixat inferiorment en forma d’arc de mig punt.
En aquesta mateixa façana, sobre els absis, hi ha dos finestrals allargassats, entre els quals encara s’obre un òcul.
Aquestes obertures, però, ja són fruit de reformes posteriors. Altrament, a frec de l’òcul central i del finestral del cantó de migjorn, encara hi ha dos òculs més, que han estat cegats.
A la façana de tramuntana hi ha dues espitlleres, actualment obturades, les quals només es detecten des de l’interior, per tal com a l’exterior són inutilitzades per un cos d’edifici massís que fa de contrafort.
Al mur de migdia encara se’n desclouen tres més, les quals, ateses les seves característiques, són, sens dubte, les més interessants.
Un detall del mur de migjorn, en el qual hi ha oberta aquesta finestra, la llinda de la qual presenta una escultura de tipus arcaic.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Bases ornamentades amb motius de llaceria, corresponents a la cara interna del finestral de la façana de migjorn, situat vora la capçalera.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Així, començant per l’acabament de la nau, en trobem una, oberta en doble esqueixada i culminada per un bloc monolític, rebaixat a la part inferior amb un arc força apuntat. A continuació en segueix una altra, també de doble esqueixada i coronada amb un bloc monolític, rebaixat també a la part inferior en forma d’arc de mig punt. Aquest bloc, disposat a manera de llinda, mostra una esculturació molt arcaica, consistent en una tija que s’arqueja, seguint el perímetre de l’arc, d’on en sorgeixen d’altres que es cargolen en espiral, les quals s’intercalen amb palmetes, sobre les quals hi ha una rebrotada de fulles lanceolades que neixen dels espirals. La tercera, de grans dimensions, se situa ja prop de la capçalera. De formes goticitzants, serveix de marc d’una altra de més petita, oberta posteriorment. Aquest darrer finestral és format exteriorment per dos arcs ogivals en degradació, l’exterior dels quals és emmarcat per una arquivolta escacada, sostinguda per mènsules. Els arcs són sostinguts, a cada banda, per tres columnes (en principi hi devia haver tres arcs), coronades amb capitells ornamentats amb la flor de lis. Tot aquest conjunt emmarca la finestra pròpiament dita, que és culminada per un arc monolític. Aquests arcs conserven restes de pintures, de color vermellós, que formen uns escacats i unes ratlles en ziga-zaga. Internament aquest finestral adopta unes formes semblants, bé que aquí les columnes són fornides de bases ornamentades amb llaceria.
Pel que fa a aquests darrers finestrals, de característiques tan dissemblants, cal pensar en un reaprofitament de les peces a partir d’altres finestres. Altrament, segons Sarrate, una llinda semblant a la del finestral central del mur de migjorn coronava una finestra situada al cantó de tramuntana de la sagristia enderrocada.
Al mur de ponent encara hi ha obert un altre finestral, de característiques totalment gòtiques.
L’ingrés a l’església pot fer-se a través de dos portals, dels quals un s’obre a tramuntana i l’altre a migjorn. El primer, que és el que hom utilitza actualment, és molt més ostentós que no pas l’altre, que comunica amb el cementiri estès a migjorn. Aquest darrer és format per tres arcs de mig punt adovellats i en degradació, sense que s’hi constati cap element decoratiu. Pel que fa al principal, atès el seu interès, el descriurem més endavant, i en farem una descripció ben detallada.
L’edifici té dos campanars: un en forma d’espadanya, que corona el mur de llevant, i un altre, que és una esvelta torre, coronada per una coberta piramidal que s’adossa al mur de ponent, a través del qual, mitjançant una porta, es comunica amb la nau. Aquest campanar, de factura gòtica, ja s’integra als processos remodeladors posteriors.
El únics elements decoratius que trenquen la nuesa dels paraments exteriors són constituïts per uns frisos d’arcuacions cegues, sostingudes per uns permòdols decorats (alguns són refets), els quals volten la part superior de les absidioles, amb l’additament d’un fris escacat.
També als murs laterals, contrastant amb la severitat que ofereixen aquestes façanes, hi ha una cornisa sostinguda per permòdols, que s’estén al llarg d’ambdós murs, amb la incorporació, al mur de tramuntana, d’un fragment d’arquets cecs, situat sota els permòdols.
Cal destacar els elements escultòrics que presenten els permòdols a ambdues façanes, on es barregen els capets humans amb d’altres d’animals (gossos, simis, lleons), amb la intercalació d’elements florals, objectes utilitaris i d’altres símbols.
El basament de l’absidiola de tramuntana ha estat ornamentat amb una motllura, on ressalten un reguitzell de botons.
Deixant de banda aquests elements decoratius, la simplicitat d’aquestes façanes és complicada amb la presència d’uns contraforts moderns encastats al mur de migjorn, i d’un cos d’edifici massissat, obrat també posteriorment, que apareix enganxat a la façana de tramuntana, abraçant tot el mur, tret del pany de paret on hi ha obert el portal.
Un detall del mur de la façana de tramuntana, amb un carreu amb un ocell esculpit a la banda dreta de la porta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Calc de l’ocell que hi ha esculpit en un del carreus de la façana de tramuntana, al costat dret de la porta.
F. Junyent-A. Mazcuñan
L’aparell de la construcció ha estat fet amb carreuons de mides mitjanes, ben escantonats i polits, que es diposen en perfectes filades horitzontals. Alguns d’aquests carreus mostren diverses incisions i marques. En destaca un, que és situat prop del portal de tramuntana, on hi ha esculpida la figura d’un ocell.
Aquest edifici, deixant de banda els nombrosos remodelatges que hom hi ha anat fent en el transcurs del temps, els quals, per altra banda, no han alterat l’estructura bàsica del conjunt, sembla que respon a una obra construïda plenament dins el segle XII, la qual segueix el tipus característic de la Vall, ja definit a Era Assumpcion de Maria de Bossòst, o Santa Eulària d’Unha.
Dins el context de l’actual edifici, no sembla que hom hi pugui constatar cap etapa constructiva anterior als segles proposats anteriorment, puix que tots els elements estranys, que desfan la unitat de la construcció, ja responen a processos remodeladors posteriors, inserits gradualment i fàcilment destriables.
Aquesta església ha estat declarada Bé d’Interès Cultural, cosa que no es constata en el seu estat de conservació, atès que s’hi podrien fer moltes millores, les quals podrien completar les restauracions realitzades, a càrrec, especialment, de Joan Bassegoda i Guillem Sáez. (FJM-AMB)
Temàtica escultòrica dels permòdols dels murs exteriors de Santa Maria d’Arties
| Façana de tramuntana (de llevant a ponent) | ||
| 1 | Màscara humana | |
| 2 | Creu de braços petants, rebaixada en el gruix de la pedra | |
| 3 | Màscara humana | |
| 4 | Molt erosionat. De difícil identificació | |
| 5 | Màscara humana | |
| 6 | Màscara humana | |
| 7 | Màscara humana | |
| 8 | Part inferior llisa; la superior presenta un barrilet, vist horitzontalment | |
| 9 | Màscara humana | |
| 10 | Llis i sense ornamentació | |
| 11 | Màscara humana | |
| 12 | Un pont damunt el qual hi ha una creu (es tracta d’un símbol utilitzat pels templers) | |
| 13 | Màscara humana | |
| 14 | Tres canalons vists horitzontalment | |
| 15 | Màscara humana | |
| Façana de migjorn (de ponent a llevant) | ||
| 1 | Tors llis amb unes motllures a la part superior dels angles, llises, destinades, probablement, a contenir figuracions | |
| 2 | Cap de brau | |
| 3 | Màscara humana | |
| 4 | La mutilació que sofreix dificulta la identificació del motiu representat | |
| 5 | Capitell adossat, a l’estil del tipus derivat del corinti, amb unes volutes als angles superiors | |
| 6 | Cap de gos | |
| 7 | Màscara humana | |
| 8 | Cap de gos | |
| 9 | Cap de gos | |
| 10 | Motiu troncocònic adossat damunt la cara llisa, bé que mutilat | |
| 11 | Camper heràldic (?), mutilat | |
| 12 | El permòdol s’ha desprès del mur i manca | |
| 13 | Palmeta | |
| 14 | Cap de gos emmarcat per una barba | |
| 15 | Màscara humana | |
| 16 | El permòdol s’ha desprès del mur i manca | |
| 17 | Cap de cabra (?). Molt malmès | |
| 18 | Cap d’animal. Molt erosionat | |
| 19 | Màscara humana. Mutilat | |
| 20 | Cap de gos | |
| 21 | Malmès i de difícil identificació | |
| 22 | Cap de gos | |
| 23 | Cap de gos | |
| 24 | Malmès i de difícil identificació | |
| 25 | Màscara humana | |
| 26 | Cap de gos | |
| 27 | Cap de simi | |
| 28 | Fruita de difícil identificació | |
| 29 | Cap de gos | |
| 30 | Sobre la cara llisa, barril vist horitzontalment | |
| 31 | Dos busts humans molt esquemàtics | |
Portada
Vista de conjunt de la porta d’entrada a l’església, oberta al mur de tramuntana.
F. Junyent-A. Mazcuñan
La porta oberta a la façana de tramuntana, a desgrat de la seva simplicitat estructural, adquireix una sumptuositat ornamental moderada, afavorida pel nombre d’arcs que la constitueixen i per la ponderada, però escaient, decoració que s’hi desenrotlla.
Així, doncs, aquest portal consta de sis arcs de mig punt, adovellats i en degradació, que recolzen sobre uns llargs muntants, els quals augmenten el volum mitjançant l’encastament d’uns cilindres disposats a manera de bordons.
L’adaptació dels muntants degradats al mur on són embeguts és perfecta, atès que els carreus que els componen segueixen les filades del parament de la façana, amb la qual, d’aquesta manera, pràcticament es fonen.
L’arc més intern és decorat, a l’aresta, amb una simple motllura de secció circular. El següent, que mostra l’aresta aixamfranada, és ornat, al xamfrà, amb botons que s’intercalen amb semicilindres. El que ve a continuació també té l’aresta aixamfranada, bé que, en aquest cas, l’únic element decoratiu que s’hi detecta són botons. El quart arc no presenta cap element ornamental. El següent, però, mostra un escacat que es reparteix per l’arcada de manera discontínua. El darrer arc és embellit, a l’aresta, per un bordó circular que en ressegueix tot el perímetre.
El darrer element, que culmina definitivament la portalada, és constituït per una arquivolta escacada, disposada a manera de guardapols, que troba suport en dues cartel·les, una a cada banda, esculpides a manera de caparrons humans, amb els trets del rostre perfectament definits. (FJM-AMB)
De les dues portades que hi ha a l’església de Santa Maria d’Arties, la de tramuntana és la més ostentosa, malgrat que presenta una tipologia molt senzilla. Puig i Cadafalch (J. Puig i Cadafalch, A. Falguera i Sivilla, J. Goday i Casals: L’arquitectura romànica a Catalunya, vol. IV, Barcelona 1918, pàg. 754), en la classificació que fa de les portades romàniques catalanes, la inclou dins el grup de portals precedits de múltiples arcades i sense llinda, al qual també pertany l’església de Sant Pere de Terrassa.
Aquest tipus de portada constitueix una excepció a la Vall d’Aran, atès que normalment les portades araneses presenten llinda i timpà.
L’ornamentació d’aquest portal es redueix a un escacat que es desenvolupa alternativament al llarg d’una de les arquivoltes i de l’arc que envolta l’arquivolta exterior. Es tracta d’un tema decoratiu que té una llarga tradició i que es repeteix molt sovint en altres monuments aranesos, fins al punt de considerar-lo com una característica pròpia. No és, però, un tema exclusiu de les portades araneses; el trobem, també molt sovint, en edificis romànics aragonesos i en alguns del Principat i del nord dels Pirineus.
Un altre element decoratiu, menys evident, és el que formen una sèrie d’hemisferes col·locades arbitràriament al llarg de les dues primeres arquivoltes interiors. Aquest motiu, també el trobem en altres exemplars d’escultura romànica aranesa i hauríem de considerar-lo com una manifestació de l’art popular aranès.
Puig i Cadafalch data aquesta portada al segle XII i assenyala que hi ha una pervivència de formes arcaiques. Aquest arcaisme s’evidencia a gairebé tota l’escultura monumental aranesa del període romànic; amb poques excepcions, aquesta comarca durant l’època romànica es manté al marge dels corrents i de les influències escultòriques que s’esdevenen a la resta del Principat. (EBC)
Pica
Antiga pica baptismal per immersió, posteriorment utilitzada per a d’altres utilitats, guardada actualment a l’interior de l’església.
F. Junyent-A. Mazcuñan
A l’interior del temple, prop de la porta, es conserva una peça prismàtica, potser una pica, feta amb granit, la qual, en línies generals, adopta una forma semblant a una banyera.
De mides força considerables, fa uns 114 cm de llargada per 72 cm d’amplada a la part superior i 42 cm a la part inferior. L’alçada no es pot determinar, atès que és encabida dins un paviment de fusta; amb tot, la part visible fa uns 45 cm.
Aquest bloc de pedra ha estat afaiçonat amb un rebuidat interior d’uns 42 cm de fondària, adaptat a un perímetre rectangular, però d’angles arrodonits, que fa 50 × 33 cm.
La cara frontal és decorada amb una creu llatina, a mà esquerra de la qual (dreta de l’espectador) i sota el pal travesser, s’aixopluga un bust humà que té els braços en creu, bo i tocant amb el braç dret el pal longitudinal.
Envoltant els elements abans descrits, hi ha un conjunt d’hemisferes distribuïdes de manera irregular, sense formar cap esquema concret.
Possiblement, en una època posterior, hom utilitzà aquest vas per a recollir-hi les ofrenes de l’oli destinat a alimentar els llums de l’església, per la qual cosa hom l’obturà amb una tapa de fusta, on s’obre un petit portell. (FJM-AMB)
La cara frontal d’aquesta peça ha estat decorada amb una sèrie d’hemisferes disposades de manera arbitrària sense que hi hagi un esquema compositiu previ. Aquest element també apareix en altres piques araneses, com ara a la de Sant Miquèu de Vielha o a la de Santa Eulària d’Unha. Al centre d’aquesta mateixa cara, i a la part inferior, hi ha esculpida una creu llatina; a l’espai inferior esquerre que formen els braços de la creu apareix el tors d’una figura humana amb els braços estesos; potser es tracta de la representació d’un orant.
Com d’altres peces que s’han conservat en esglésies araneses, creiem que aquesta d’Arties ha d’ésser considerada com exemplar de l’art popular de la regió, atès que manifesta un arcaisme i una tosquedat d’execució molt profunda. Malgrat aquest arcaisme patent, pensem que correspon a una data força tardana, ja que el motiu ornamental a base d’hemisferes apareix en altres peces que poden ésser datades als segles XII o XIII. (EBC)
Altar
Tenant d’altar, actualment col·locat sota l’ara de l’altar major de l’església.
A. Mazcuñan-F. Junyent
Un element força interessant, bé que ja molt gastat pel pas dels anys, és constituït pel tenant d’altar, que actualment suporta l’arc de l’altar major. Aquest tenant és constituït per una columna monolítica, amb alguns elements aprofitats. Així la base té una cara molt baixa de perfil vertical, la qual, a mesura que s’enlaira va minvant el seu diàmetre, donant la forma cònica fins a atènyer el diàmetre del fust, força gros i massís. La part superior segueix un mateix esquema que la base i allò que correspondria al capitell és un element igual que la base, bé que amb la part de secció vertical més alta.
Aquest element manca de tota ornamentació. Per això es presenta completament llis i ofereix un aspecte molt rústic i un treball bastant rudimentari.
Aquesta sobrietat que ofereix el tenant creiem que és un símptoma de la seva antiguitat, que nosaltres situem dins el segle XI o, fins i tot, potser abans. (JVV)
Talla
Talla romànica de la Mare de Déu, llevada d’aquest temple, la qual actualment no se sap on para. Es tracta d’una imatge d’època molt tardana dintre el període romànic.
A. Caseny
Procedia de l’església de Santa Maria d’Arties una talla romànica de la Mare de Déu, la qual desaparegué i actualment es desconeix el lloc on es pot trobar. Sembla desapareguda, bé que no pas destruïda, tot i que encara n’hem pogut trobar una fotografia, que publiquem.
Es tractava d’una imatge d’uns 70 cm d’alt, tallada en fusta i policromada, tot i que de la decoració original no en resta res, almenys en la seva capa superficial. Presentava Maria asseguda en un setial i amb el Fill a la falda.
Maria anava vestida amb una túnica llarga fins als peus, amb el coll rodó, al centre del qual hi havia un escot en forma de V. La túnica se cenyia estretament al cos, tant al tronc com al braç visible, bé que a l’indret de les cames era més airosa, fins al punt que a la part inferior derivava en un conjunt de plecs que queien verticalment, els quals deixaven veure les puntes dels peus, calçats.
Damunt la túnica, un mantell que recolzava damunt les espatlles baixava per darrere l’esquena i es replegava, sota els braços, a la falda. D’allí un extrem davallava vers el peu dret de la Mare, i la vora queia en diagonal. Sobre el cap Maria duia un vel que li queia pel darrere fins a les espatlles, deixava veure els cabells, els quals presentaven un perfil acanalat, i cenyia el seu cap amb una corona.
La Mare tenia una cara allargada, amb la barbeta sortint, les galtes voluminoses, la boca petita, el nas afuat i curt i els ulls oberts i estàtics. El seu coll tenia una forma troncopiramidal. Amb la mà dreta sostenia la bola del món, mentre que amb l’esquerra aguantava el Fill, el qual era representat assegut sobre el genoll esquerre.
El Fill, més que com un infant petit, era representat talment com si fos un adult, bé que tot ell reduït, tenint en compte les mides de la Mare. Així el seu cap era molt petit en comparació amb la resta del cos. Aquest era llargarut i prim. La seva figura exhibia una evident asimetria; mentre que l’espatlla dreta era grossa, l’esquerra era esquifida; igualment, les cames eren ben diferents l’una de l’altra, amb la dreta petita i l’esquerra grossa. També portava corona, sota la qual deixava veure uns cabells ben pentinats. Portava una túnica estirada, la qual, falda avall, queia en uns plecs que baixaven paral·lels, tot deixant-li vists els peus, descalços. Amb la mà dreta beneïa i amb l’esquerra aguantava la bola del món.
Aquesta imatge, tot i que seguia bàsicament l’esquema dels exemplars romànics, presentava un conjunt de variants que la feien força diferent. La manca de frontalitat, la manera com tant la Mare com el Fill aguantaven la bola del món, el fet en si que tots dos, i no pas un de sol, aguantessin la bola, la manera com el Fill seia damunt la falda de la Mare, el desplaçament d’aquest del centre de la falda, tot deixant un xic marginada la idea d’esdevenir la cadira del Fill (Sedes Sapientiae), el disseny general, tant de la cara com, sobretot, dels cabells, etc. Tot plegat constitueix un conjunt de característiques que denoten una evolució dels costums plenament romànics, de la qual no es pogué escapar l’artista que féu aquesta peça, una persona no pas gaire experta, tenint en compte els resultats obtinguts.
Per tots aquests motius creiem que es tractava d’una imatge de la segona meitat del segle XIII. (JVV)
Bibliografia
- José Sarrate i Forga: El arte románico en el Cap d’Aran, Lleida 1975.
- Frederic Vergés i Bartau: Arties, Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. 16, Enciclopèdia Catalana SA, Barcelona 1984, pàgs. 278-285. (FJM-AMB)