Situació
Foto de l’estiu de l’any 1985, amb les ruïnes de l’església, amb un pany de mur, el qual deixa veure encara un aparell amb carreus de mides diferents, ben disposat en filades uniformes.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Fins a l’any 1986 les ruïnes de l’església eren situades vora l’edifici del temple de Sant Joan d’Arties, just a l’indret on hi ha la darrera casa, vers ponent, del reduït barri que hi ha estès a mà dreta de la Garona, damunt mateix de la carretera que duu al port de la Bonaigua, enfront del parador nacional d’Arties.
Mapa: 149M781. Situació: 31TCH258301.
Església
Feia temps que hom temia pel futur de les ruïnes que encara restaven de l’església. Hom pensava que les pedres que es conservaven podien desaparèixer per a la projectada reconstrucció de l’església de Santa Maria d’Arties. Però la seva sort ha estat encara molt pitjor.
Aquesta església, segons conten els veïns del poble, havia perdut la seva volta arran d’una allau de neu que fa alguns anys ensorrà diverses cases i una part del temple. Aquest fet havia provocat que cessés el culte a l’església, les ruïnes de la qual no foren restaurades, i començà un curt camí de destrucció ràpida i progressiva.
L’any 1986 una excavadora que treballava en unes obres de construcció de diversos habitatges unifamiliars a la població d’Arties destruí totalment el que restava d’aquest temple.
El resultat ha estat la destrucció total de l’edifici, l’aplanament de l’indret en el qual aquest s’erigia i, a pesar que algunes informacions volen fer creure el contrari, la pèrdua definitiva de les seves pedres.
Fins al 1986, de l’edifici romànic restaven encara alguns fragments de paret, pertanyents als murs laterals i al terminal de la nau. L’absis que, atès el que quedava, devia trobar-se situat al costat de migjorn, ja havia desaparegut totalment.
Cornisa encastada en un dels murs que encara romanien dempeus, abans de la seva destrucció total.
F. Junyent-A. Mazcuñan
Al mur de ponent hom podia veure encara una cornisa, amb pla i xamfrà, on trobava suport la volta de la nau, de la qual, en aquest mateix mur, es conservava un petit fragment, corresponent al seu inici d’arrencada.
L’aparell, lligat amb morter de calç, havia estat construït amb blocs de pedra de mides mitjanes, disposats en filades horitzontals i distribuïts a trencajunt, bé que en alguns indrets era visible una estructura més irregular.
Probablement es tractava d’un edifici del segle XII.