Aquesta mota, actualment desapareguda, era situada quasi a mig camí entre Elna, Alenyà i Sant Cebrià. Devia ser a uns 500 m a l’est de l’actual mas Ermengol. Antigament s’alçava a uns 50 m a l’oest del “camí de Carles[Carlemany]” i a pocs metres d’un camí antic que unia el poble rònec de “Vila-rasa” i l’estany de Sant Nazari amb la ciutat d’Elna.
El lloc de Mossellons (villa Molsegones) és esmentat per primer cop l’any 914. L’any 1050, es fa esment d’un alou de Mossellons. Fou aquest alou l’origen del domini que tenia com a centre la mota castral? Al segle XIII, hom troba diversos membres de la família Mossellons: Guillem de Mossellons (de Musselio), el 1211; Bernat de Mossellons, el 1260. Cap a aquestes dates també trobem documentat, en un capbreu del bisbe d’Elna, un “dominus de Moss Monís”. Un esment d’una cellera a Mossellons, de l’any 1266, pot correspondre a la mota, o bé a un recinte inferior annex. No és, tanmateix, fins al segle XIV que s’esmenta per primer cop el castell: el 1306, Guillem de Puig fa referència al seu castell de Mossellons (“infra términos dicti castri mei de Mossillonibus’’). El 1312, Pere de Puig tenia “lo castell de Mossellós” en feu de Guillem de Canet. Els Puig tenien la categoria de donzells. La darrera menció del castell, ara tingut pel donzell de Sant Feliu d’Amunt per al senyor de Canet, és de l’any 1517.
Per a saber com era aquesta mota només ha restat la descripció anònima que se’n feu al segle passat. Segons el seu autor, “el recinte, d’acord amb el que hom pot jutjar pels vestigis de murs que encara hi ha, formava un quadrilàter irregular d’aproximadament vint metres de costat”. Sembla que l’autor reconeixia l’existència a l’interior de restes de construccions desaparegudes: maons i teules recobrien el sòl. Al costat meridional, hom podia veure encara “un pou fet amb obra” i força reomplert. L’autor conclou que aquestes construccions havien de tenir una finalitat militar, ja que a tot al voltant d’aquests murs hi havia un pendent clar.
La localització donada en aquesta descripció correspon, damunt del mapa, a un traç puntejat que hi ha en un cadastre de l’època napoleònica. La seva planta té forma de cercle i és una mica més gran que l’el·lipse que es pot veure en el cadastre del “munt” de Sant Nazari. De fet, les proporcions devien ser molt semblants (podem calcular que devia tenir un diàmetre de 52,5 m, si fa no fa, amb una superfície de poc més de 10 àrees).
En aquests darrers anys, la partida de terres de Mossellons ha sofert nombroses obres d’anivellament que deuen haver comportat la desaparició d’aquesta mota artificial.