Mota o castell de Tatzó d’Amunt (Sant Andreu de Sureda)

La petita cel·la del lloc de Tatzó d’Amunt, dedicada a sant Vicenç, és esmentada per primera vegada l’any 823. El 897, ja es fa esment del poblet d’aquest lloc (villa Tacione superiore), diferenciat de la villa Tacidone subteriore, documentada el 967. Hi hagué un castell en el terme de cadascun dels pobles. El de Tatzó d’Avall esdevingué cap d’un vescomtat d’ençà de mitjan segle XI (és citat a partir del 1060 aproximadament). Cal, per contra, esperar fins a l’any 1162 per trobar un primer esment del castrum de Tacione superiore.

Aquest castell, segurament construït sobre una mota, devia dependre del de Tatzó d’Amunt. L’any 1309, Hug de Tatzó va vendre el castell i el terme de Sant Vicenç de Tatzó d’Amunt a l’Hospital de Sant Joan de Perpinyà, venda aprovada pel rei de Mallorca. Al llarg del segle XIV, el castell degué passar de l’Hospital al capítol d’Elna. Així, l’any 1392 hom té la notícia que Joan Pere de Puig, donzell, tenia el castell (castrum) de Tatzó pel capítol de la seu d’Elna. Encara, el 1489, el castell fou infeudat a un senyor que havia de pagar quaranta lliures i un florí d’or com a cens cada any. Durant el segle XVII i el XVIII és esmentat alguna altra vegada.

De fet, el castell encara existeix actualment. És format per dues torres, una de les quals sembla que és del segle XIV, per una nau i per altres dependències. Davant del que ha arribat fins a l’actualitat, hom pot suposar que el castell —venut pel senyor de Tatzó el 1309—era la mota esmentada al segle passat per L. Ménétrier. Segurament el nou propietari, el capítol d’Elna, va construir un nou castell, més a prop del poble, al costat d’un hospital, ja documentat d’ençà del 1259.

En un terreny, situat a uns 300 m cap al nord-oest del poble actual i que té una planta en forma de semicercle, hi podia haver hagut la mota mencionada per Ménétrier l’any 1869. Hom pot veure a tot el voltant una mena d’ampli vall. A prop seu hi ha un aiguamoll, possible proveïdor d’aigua per a aquest vall en l’època en què s’utilitzava la mota.