El lloc de Trullars (Truliars) figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I, comte de Rasés i de Barcelona, cedí el 844 al seu fill Oriol; tanmateix, sigui perquè morí sense descendència o sigui per una altra raó, Trullars passà a la seva germana Anna, la qual el 876 cedí la vila al comte Radulf i a la seva esposa Ridlinda (“villa Truliarescum omnes suosvilares...”). Posteriorment, l’any 972, la comtessa Ava de Rosselló i el seu fill Sunyer I, bisbe d’Elna, donaren en alou a Santa Eulàlia d’Elna, la vila de Trullars (Truliars), juntament amb la seva església.
Molt probablement al segle XI, els vescomtes de Castellnou s’apropiaren dels rèdits de Trullars, als quals renunciaren a favor del bisbe Artau d’Elna mitjançant unes fortes compensacions. Trullars restà sota el domini eminent del capítol d’Elna fins a la fi de l’antic règim. (PP)
Del recinte murat medieval de Trullars queden diferents trams de llenços visibles dels seus costats de llevant i de tramuntana, dins el nucli antic de la població. Les cases que s’han afegit als murs poden amagar-ne restes importants. El recinte, al costat de la vall de la riera Canta-rana, albergava al seu interior l’església parroquial de Sant Aciscle.
Cap al sud hi ha una torre portal. Hi queda l’entrada de doble arc de mig punt, fet amb dovelles no gaire llargues, tallades i ben polides, de pedra calcària. Entre els dos arcs hi ha l’espai per on baixava el rastell. En els murs que resten de la torre, de planta rectangular, hi ha espitlleres que pertanyen en part a reformes tardanes.
Un gran llenç de muralla és visible al costat de llevant; enllaçava amb un altre mur perpendicular. Segurament en aquest punt hi havia un dels angles del recinte.
L’aparell de la muralla és de còdols grossos i blocs de pedres trencats, lligats amb ferm morter. Es disposen en filades, sovint inclinats. Les restes que s’observen són de difícil datació; es pot apuntar un ventall cronològic ampli, entre els segles XII i XIV. (JBH)