Església parroquial del poble de Baó, esmentada des del 901 (ecclesia S. Vicentii de Basono). El lloc de Baó (Baso, 843) era, a la primera meitat del segle IX, una possessió alodial de Protasi i Ravella, pares probablement del monjo Protasi, fundador i primer abat de Sant Miquel de Cuixà. El 901 es trobava a mans de Leudorí, antic vescomte de Narbona destituït l’any 878, i de la seva esposa Arsenda. Aquesta, vídua i casada amb un tal Guitard, va ser obligada, per un forfet comès pel seu marit, a empenyorar l’alou de Baó als esposos Durand i Guinedilla, els quals el vengueren el 976 “amb l’església de Sant Vicenç i Sant Joan”, al comte de Cerdanya Oliba Cabreta i a la comtessa Ermengarda, pel preu de cent sous. Poc temps abans de retirar-se com a monjo al monestir de Montecassino, el comte Oliba va donar la vila de Baó i la seva església, amb el consentiment de la seva esposa, al monestir de Sant Miquel de Cuixà (15 de febrer del 988). Des d’aquell moment restà com a propietat d’aquesta abadia fins a la fi de l’antic règim. L’església fou reconstruïda al segle XII i consagrada el 9 de gener de 1149 pel bisbe d’Elna Artau III. De l’església romànica sols subsisteix la nau única. La capçalera fou totalment reconstruïda al segle XVIII.