Situada dins el castell de Castellnou, correspon a l’actual sala gran d’aquest castell. Documentada des del 1020 (“Sanctus Petrus de Castronovo, ecclesia Sancti Petrí, Sancte Crucis et sepulchrum Domini intramuros de Castronovo”) fou el lloc d’assentament d’un priorat augustinià esmentat des del 1091, en temps de la reforma gregoriana. Els canonges pertanyien a l’orde de Sant Ruf. Aquest priorat tingué vida fins a la supressió dels canonges augustinians, l’any 1592, moment en què el seu patrimoni fou atribuït, com Serrabona, al capítol de Solsona. Segons Alart, el prior i els canonges tenien llurs habitacions a l’exterior del castell.
La descripció que fa Alart de l’estat de la capella al segle passat és bastant confusa i sembla indicar que havia estat transformada al segle XIV i coberta de fustam per mitjà de bigues que reposaven sobre pilastres i boquets de pedra. En l’actualitat, la finestra de llevant de la sala, l’única autèntica, presenta una arcada polilobulada i data del segle XIV. Aparentment, res no subsisteix del parament interior de pedres tallades de l’antiga capella assenyalat per Alart el 1870 i que potser era una fals aparell.