Es trobava a la part occidental de la ciutat, a l’Indret de l’antic priorat benedictí de Sant Martí (conegut des de l’any 1195), que els mercedaris convertiren en el seu convent l’any 1228 quan s’instal·laren a Perpinyà. Els esmentats religiosos tingueren casa a Perpinyà fins al segle XVIII. L’església i el convent han desaparegut totalment. (APF)
Aquesta església posseïa una imatge de la Mare de Déu que avui es conserva a la casa pairal del Castellet de Perpinyà (núm. 61-1-62 de l’Inventari). La Mare, que fa 60 cm d’alçada i 20 cm d’amplada, seu sobre un banc cofre motllurat amb respatller, el dors del qual ha estat buidat segurament per tal de contenir un reliquiari. Els muntants del soli encara conserven traces de policromia. El Nen, que és assegut sobre el genoll esquerre de la Mare, duu corona i aguanta verticalment amb la mà esquerra el llibre dels Evangelis; ha perdut la mà dreta. La Mare, que ha perdut el braç esquerre, porta una túnica amb galó a l’alçada del coll i no duu corona. Els plecs del vel mantell no acusen pas encara la manera de fer pròpia del segle XIV. Cal datar, doncs, aquesta Imatge a la darreria del segle XIII. (MD)