L’església de Sant Llàtzer era la capella de l’hospital dels leprosos, un dels més antics de Perpinyà. Situat primerament al solar que ocupà després el monestir de Sant Domènec, fou transferit extramurs l’any 1243, prop del portal de Canet. Posteriorment, des de l’any 1565 hom testimonia la seva localització prop del pont de la Pedra (pont Joffre), a la riba esquerra de la Tet. Una primera menció documental referent a l’hospital de Sant Llàtzer data de l’any 1195, quan Ramon Guirau li llegà mitja quartera d’ordi.