El 876 la villa Covengos i la seva església de Sant Esteve formaven part dels dominis alodials donats al comte Radulf (germà de Guifré el Pilós i de Miró el Vell) i a la seva esposa Ridlinda (probablement neboda seva) per Anna, filla de difunt Alaric, comte d’Empúries, i de la comtessa Rotrudes (ella mateixa filla del comte Berà I de Rasès i de Barcelona). Nogensmenys, el 14 de juny del 899, la villa Codincus i la seva església, curiosament, són compreses entre els nombrosos predis confirmats al pròcer narbonès Esteve (espòs de la susdita Anna) pel rei Carles el Simple. Ató, fill d’Esteve i Anna, vengué, el 18 de setembre del 927, al bisbe d’Elna Guadall (germà de Gausbert, comte de Rosselló i d’Empúries), entre altres alous, la meitat de Codingos (l’altra era a mans de la seva germana Arsendis?). L’església de Govingos figura, en una data no precisada, entre les possessions que Ramon Berenguer de Canet empenyorava al comte de Rosselló Gausfred II (†v.1074) en garantia de la seva fidelitat. La darrera menció coneguda és de vers el 1100 (“Coneges cum ecdesia S. Stephani”). Es desconeix avui l’emplaçament exacte d’aquesta església desapareguda. Només un document del 934, que dona les confrontacions d’uns alous situats al terme de Tanyeres, precisa que una d’aquestes “via qui pergit ad Codingos”. Sant Esteve de Codingos era, doncs, situada al nord de Perpinyà, a la riba esquerra de la Tet i a prop (est o oest?) de Sant Genís de Tanyeres, que correspon al mas Bearn.