Situació
Capçalera del temple, amb una acurada decoració llombarda.
ECSA - J.L. Valls
Aquesta església és situada al poble de Bula d’Amunt, a l’esquerra del Bulès, al sector central del seu recorregut pel terme.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 34’ 46,8” N - Long. 2° 36’ 51,6” E.
Hom hi arriba per la carretera D-618, la qual s’embranca a Bulaternera amb la N-116 i remunta la vall del Bulès.
Història
Bula d’Amunt (el topònim apareix el 992, Bula i en la seva forma Bula Subirana el 1062) fou incorporat al vescomtat de Vallespir, amb la major part dels Aspres, cap al 990 (per bé que pertanyi a la conca de la Tet). Des del 980, Sant Miquel de Cuixà hi havia adquirit alous (donacions del 980, 990 i 997), la possessió dels quals li fou confirmada per la butlla de Sergi IV de l’any 1011 (alodem de Bula cum terminis et finibus). En aquest mateix any 1011, en la delimitació de la parròquia de Mollet (la Bastida), s’esmenta la parròquia Sancti Saturnini, que ha de respondre a l’església parroquial de Bula d’Amunt.
Dins la segona meitat del segle XII, Ramon de Cortsaví (†1194) hi detenia els drets senyorials, conjuntament amb l’abat de Sant Miquel de Cuixà i el prior de Serrabona.
Església
Planta de l’església, on es distingeix l’edifici romànic original del cos afegit a la banda nord al segle XVII.
R. Mallol
Originalment aquesta església era un edifici de nau única coronada per un absis semicircular amb una decoració d’estil llombard (arcuacions en sèries de dues entre lesenes). La part superior de la capçalera fou reconstruïda al primer quart del segle XII amb un bell aparell de gres daurat. A aquesta planta original s’afegí una nau lateral al costat nord al segle XVII.
La nau és coberta amb una volta de canó de mig punt amb arc toral, probablement del segle XII.
La porta primitiva, romànica, s’obria a la part de ponent de la paret meridional. Es va aparedar quan hom obrí l’actual porta occidental, al segle XVIII, tot aprofitant els ventalls i part de les ferramentes romàniques.
El campanar, d’espadanya, bastit a sobre del mur de ponent, és obra dels segles XIII o XIV.
Forja
Portada oberta al mur de ponent de l’església al segle XVIII, amb una part de la ferramenta romànica que reforçava i decorava la porta originàriament oberta al mur de migdia.
ECSA - J. L. Valls
A la porta de l’església, oberta al mur de ponent al segle XVIII, resta part de les ferramentes que havien decorat i reforçat la porta romànica. Aquesta es trobava al mur de migdia, cap a la banda de ponent, però en ser oberta la del mur occidental, va ser cegada.
Les ferramentes romàniques són constituïdes per sis tires de les quals sorgeixen tres parelles de volutes, tipologia habitual en aquesta mena d’obres i dins el període que ens ocupa. Les bandes, planxes, que fan d’eix central presenten al mig un solc, mentre que les volutes no tenen cap tipus de solc, sinó que contràriament són de secció cilíndrica. Els batents de la porta són ornats amb altres bandes de ferro i amb un forrellat de factura moderna.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cazes, 1990, pàg. 41.
Bibliografia sobre la forja
- Buron, [1977] 1980, pàg. 279.