Situació
Antiga església parroquial, ara simple capella, que fou des del segle XII una possessió de Santa Maria de Serrabona.
ECSA - A. Roura
Aquesta església es troba en una vall al sud-oest de Bula d’Amunt, prop del mas Arsós.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 34’ 36” N - Long. 2° 35’ 46,8” E.
Des de Bula d’Amunt hom hi arriba per un camí que parteix de la D-618, a prop del cementiri, al nord del poble, i que en 3 km de recorregut porta a l’església.
Història
Ja citada el 1068, com a afrontació del territori de la primitiva església de Serrabona (Sanctus Johanes de Arensó), fou donada al priorat de Serrabona pel bisbe d’Elna Udalgar de Castellnou, l’any 1145, i la seva possessió fou confirmada a Santa Maria de Serrabona per Pacta de consagració del 1151.
El 1267, Galceran d’Urtx i la seva esposa Xalberta vengueren al prior de Serrabona Arnau les possessions alodials que posseïen a Sant Joan d’Arsós. Des d’aquell moment la totalitat del terme quedà, probablement, a mans del priorat fins a la seva supressió el 1592.
Des de l’any 1397, Sant Joan d’Arsós és esmentada amb el títol parroquial i encara tenia aquesta condició al principi del segle XV.
Església
Interior de la nau, amb l’arc triomfal i l’arc paredat que donava accés a una cambra situada sota el teulat de l’absis.
ECSA - A. Roura
Es tracta d’un edifici de nau única, amb capçalera semicircular sense decoració. Presenta un aparell d’esquist, acuradament tallat als angles i a l’absis, molt semblant al del campanar de Serrabona. La porta, l’arc de la qual sembla haver estat reparat, s’obre a la paret de migdia i els batents conserven unes ferramentes amb volutes de caràcter artesanal que no devien ser anteriors als segles XIII o XIV.
L’absis té una finestra axial de simple esqueixada amb llinda tallada en arc, de tradició pre-romànica i, exteriorment, és coronat per una cornisa sobre boquets.
La façana occidental presenta una finestra arquejada i és coronada per un campanar d’espadanya, obra probablement posterior a la construcció primitiva.
La nau és coberta amb volta de canó llis de perfil apuntat; l’arc triomfal és de mig punt.
A la paret de migdia, un arc de mig punt abrigava un altar secundari, potser consagrat a santa Maria.
Un tret excepcional d’aquest edifici és que la nau i l’absis tenen exteriorment la mateixa alçada. De fet, un arc, avui aparedat, s’obre per sobre de l’arc triomfal. Aquest arc devia correspondre probablement a una cambra situada sota el teulat de l’absis, espai que devia tenir funcions de sagrari o refugi. Una disposició semblant existia a Sant Esteve de Pomers, al Conflent.
El conjunt de l’edifici es pot datar a l’inici del segle XII.
Al mas d’Arsós es conservava una imatge de la Mare de Déu, probablement del segle XIII.
Bibliografia
- Monsalvatie, 1914, vol. 23. pàg. 147
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 389-392 i 394-396
- Cazes, 1990, pàg. 51.