Situació
Escassos vestigis del castell, situats en una petita elevació prop de l’església de Sant Fructuós.
ECSA - J. Bolós
Els escassos vestigis del castell es troben situats a la part nord de l’església parroquial.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 37’ 54” N - Long. 2° 41’ 6,6” E.
Hom hi arriba per la N-615, anant de Tuïr a Illa. Abans d’arribar a l’altura del Mas dels Esteves, cal prendre a mà esquerra la D-58 (el poble és a 4,5 km de la cruïlla). (PP)
Història
La major part del territori de Cameles (Cameles, 878), era, des de la primera meitat del segle X, una possessió alodial d’Ansemund i de la seva esposa Quíxol, pares de Sentill i avis del primer vescomte de Vallespir (o de Castellnou) Guillem I. El castell de Cameles és documentat com a kastro Camelas des del 941; el seu territori incloïa aleshores la totalitat del futur terme de Castellnou: la construcció d’aquell “castell nou” coincidí, en efecte, amb la creació del vescomtat de Vallespir a partir dels anys 988-990.
Al segle XII, Pere de Cameles, membre potser d’una branca col·lateral dels Castellnou, detenia probablement la senyoria de Cameles com a vassall del vescomte (el seu nom figura en una inscripció gravada sobre un brancal de la porta de l’església de Sant Fructuós).
Cameles seguí la sort del vescomtat de Castellnou, esdevingut baronia el 1321, la qual passà, el 1373, a Pere de Fenollet, vescomte d’Illa i de Canet. (PP)
Castell
Els escassos vestigis del castell són situats en una petita elevació, una mota segurament natural, situada un centenar de metres al nord de l’església d’aquest lloc. Actualment aquest petit turó resta tancat dins d’una propietat privada. També s’ha plantejat la possibilitat que aquest castell del segle X fos situat a la Roca de Sant Martí, al sud del poble de Cameles. (PP-JBM)
Al cim de la petita elevació que hi ha al nord de l’església encara es poden veure diverses restes de la fortificació que es va alçar en aquest indret. Hi romanen restes de diversos murs que sembla que dibuixin, en planta, un edifici quadrat amb uns costats de 17 m. Es conserva l’angle del sud-oest, una part del mur sud i una bona part de les parets de l’est i de l’oest. Aquestes parets, que tenen un gruix de 100 cm, es conserven en una altura màxima d’1,5 m. El fet que a uns 5 m del mur septentrional hi hagi un vall, confirma la idea que es tracta d’una fortificació.
Les pedres petites i quasi sense treballar són arrenglerades en filades i unides amb morter. Semblen formar una espècie d’opus spicatum poc acurat. Al mur oest, prop de l’angle sud-oest, s’observa una obertura que fa 25 cm d’alt per 10 cm d’ample.
És difícil de saber les característiques exactes d’aquest castell i també de donar-li una datació amb seguretat. Tant pot ésser que només hi hagués aquest recinte quadrangular com que hi hagués alguna altra construcció al seu interior, actualment aturonat i cobert d’herbes i terra. Tanmateix, per totes les característiques esmentades més amunt, és perfectament possible que allò que hom pot veure siguin les restes del castell documentat al segle X. (JBM)