Situació
Vista de la façana de migdia des del cementiri.
ECSA - J. Ponsich
L’església parroquial de Santa Maria és situada al poble de Castellnou dels Aspres. És bastida al costat del recinte fortificat del castell, en el replà on se celebrava el mercat, tal com ho indica el seu nom.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 37’ 13,2” N - Long. 2° 42’ 16,8” E.
Història
La primera notícia sobre aquesta església és de l’any 1259, en què Guillem de Freixe li llegà 10 diners. És documentada repetidament als segles següents. El 1359 apareix mencionada com a ecclesia Sancte Marie de Castronovo, però poc després, el 1384, ja figura amb l’apel·latiu de Mercadal i el 1409 s’esmenta com a ecclesia B. Marie del Mercadal. Com indica l’apel·latiu del segle XIV, fou edificada sobre el pla, fora del recinte fortificat, on es feia el mercat.
Església
Planta de l’església, alterada només externament per una sagristia que amaga part de l’absis.
R. Mallol
És una església d’una sola nau coberta amb volta de canó i coronada per un absis semicircular, obert a través d’un arc presbiteral.
La porta, oberta a la façana sud, és resolta amb llinda i timpà llis, i és emfasitzada per dues arquivoltes en degradació que arrenquen d’una senzilla imposta en cavet, seguint la forma característica dels portals de la regió del Rosselló-Empordà, de la plenitud del segle XII.
L’edifici és totalment arrebossat però a la finestra absidal, als angles de la nau i al portal és visible un aparell de carreus ben tallats i polits, d’una pedra local d’un color que va del rosat al torrat.
A l’angle sud-oest de la nau es bastí un campanar de torre en el curs de les reformes que desfiguraren l’edifici; també durant aquestes es construí un cor a ponent, la sagristia, que ocupa l’angle nord-est, i s’obriren capelles buidades en el gruix dels murs laterals.
Una marededeu procedent d’aquesta església es conserva avui en una casa particular. És de tipologia romànica tot i que la seva factura correspon ja al segle XIV.
Forja
Portada de l’església situada a la façana de migdia, d’un tipus clàssic al Rosselló.
ECSA - A. Roura
Detall de la ferramenta que encara resta als batents de la porta de l’església.
ECSA - J. L. Valls
La porta de l’església encara conserva un conjunt de ferramentes força interessant. Són constituïdes per les habituals tiges o bandes centrals de les quals surten parelles de volutes acanalades. La distribució dels ornaments segueix aparentment un ordre, però es poden advertir sense dificultat certes modificacions en la disposició d’alguns elements i la incorporació d’altres que trenquen la composició habitual d’aquest tipus de conjunts. Segons R. Justafré, els batents foren fets de nou l’any 1828, i es modificaren alhora alguns dels elements i se substituïren molts dels claus.
La decoració consisteix en algunes bandes l’extrem de les quals s’obren en dues puntes; aquestes acaben en unes figures que recorden caps de drac. Tant les tiges amb volutes com la resta dels elements presenten, en aquest cas, un seguit de motius incisos: ziga-zagues, arcs de circumferència i perles, entre d’altres.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Cazes, 1990, pàgs. 88-89.
Bibliografia sobre la forja
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 36
- Justafré, 1990, pàgs. 34-35.