Situació
Exterior d’aquesta església, on destaca el cos de l’absis preromànic carrat.
ECSA - A. Roura
Aquesta església és situada en un turó que domina el poble d’Estagell des de l’est, a la riba dreta de l’Aglí.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 46’ 30” N - Long. 2° 41’ 59,4” E.
Estagell, al límit nord-oest del Rosselló, és a 23 km de Perpinyà per la D-117.
Història
Poques són les notícies històriques sobre aquesta església, esmentada per primera vegada vers l’any 1100 (“ecclesia Sancti Vicentii de Stagello”). Posteriorment, l’any 1401 hi ha notícia de la venda d’un camp d’oliveres dins el terme de l’església de Sent Vicens, al territori d’Estagell. Al segle XVII havia esdevingut ja una ermita (“hermita de S. Vicens de Estagell”, 1688), situació que encara conserva en l’actualitat.
Església
Interior de la nau, amb els arcs formers que sostenen la volta de canó.
ECSA - A. Roura
Es tracta d’una església de nau única, coberta amb volta de canó de mig punt sostinguda per arcades laterals i dos arcs torals (el de ponent fou suprimit posteriorment, però la seva traça és visible a l’intradós de la volta), i capçada a llevant per un absis carrat. Un porxo tardà amb quatre grans arcades de mig punt s’adossa al mur de migdia.
L’arc triomfal, de mig punt, és de tipus romànic, mentre que la planta de la capçalera és del tipus més habitual ai període preromànic dels segles IX i X, com també la seva finestra axial de simple esqueixada, amb un arc de mig punt encaixat dins una llinda.
Vista de prop, la finestra que s’obre a migdia de la capçalera correspon visiblement a una refecció posterior.
Molt probablement la capçalera és un vestigi de l’església preromànica del segle X, la nau de la qual, primitivament coberta de fusta, fou coberta amb volta (potser al segle XI) per mitjà d’arcs laterals.
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 123.