Situació
Vista de l’església des del sud-est, edifici molt modificat entre els segles XIV i XVI.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Martí és situada vers l’extrem de migdia del poble de Forques.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 34’ 54,6” N - Long. 2° 46’ 46,2” E.
Per a arribar a Forques es poden prendre diferents itineraris, ja consignats en la monografia precedent. (PP)
Història
Tot i que el lloc de Forques és documentat des de l’any 844, la referència més antiga sobre la seva església parroquial és del 994. L’any 1074, en la venda d’un alou situat al comtat de Vallespir, en els territoris de Montoriol i de Forques, s’especifica que aquest és constituït per un mas comprès dins el delmari de Sant Sadurní i de Sant Martí de Forques. El primer rector hebdomadari de Forques conegut és Guillem Gerard o Guerau, del qual s’ha conservat una làpida sepulcral gòtica del 1342, encastada a la dreta del portal de la façana de ponent. Aquest personatge era probablement un descendent dels donadors de l’alou de Forques a l’abadia d’Arles entre els anys 1074-1139, els quals s’anomenaven Giralt, Bernat Geralt i Oliba Geralt (Gerard o Guerau). (PP)
Església
És una església d’una nau capçada al cantó de llevant per un absis de planta semicircular. La nau és coberta per un embigat sobre arcs de diafragma apuntats que han estat construïts amb rajols. Les parts fonamentals de l’edifici daten segurament dels segles XIV al XVI. Tanmateix, en alguns sectors dels murs perimetrals s’observen pervivències del temple romànic anterior, la planta del qual es podria haver respectat. L’absis, amb la seva volta de quart d’esfera que acaba en un plec de mig punt de comunicació amb la nau, pot haver conservat l’estructura romànica, bàsicament.
Es pot atribuir clarament a època romànica el sector oriental del mur sud de la nau. A l’interior hi ha una arcada lateral (adossada al mur) de mig punt, amb impostes de bossell. Dins del seu espai s’obre una finestra de doble vessant i arcs de mig punt de dovelles curtes, ben tallades i polides. Aquests elements semblen pertànyer a una obra dels segles XII-XIII. (JBH)
Pica baptismal d’estructura troncocònica invertida que es conserva a l’interior de l’església.
ECSA - A. Roura
A l’interior de l’església es conserva una gran pica baptismal d’estructura troncocònica invertida, sostinguda per un peu a manera de secció de columna. És feta de marbre blanc i no presenta cap tipus de decoració. L’únic element que trenca amb la polidesa del material és una obertura circular i quatre de triangulars que la flanquegen, que devien servir per a abocar l’aigua beneita. Cal datar la pica al segle XII o XIII. (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàgs. 207-208
- Cazes, 1990, pàg. 52.