Situació
Imposant aspecte d’aquesta torre, propera a l’església parroquial, que prengué el nom d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert.
ECSA - A. Roura
Aquesta fortalesa és situada a prop de l’hospital i de la muralla del nord de la vila d’Illa, no gaire lluny de l’església parroquial. (PP)
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 40’ 22,2” N - Long. 2° 37’ 12,6”.
Història
Aquesta important torre quadrada fou la torrassa senyorial de la família Illa, probablement sorgida de la branca primogènita de Gualter d’Illa, al qual el comte Guifred de Cerdanya vengué en franc alou, el 5 de desembre de 1019, el territori dit “garriga de Talaçà”, al sud d’Illa.
El 1157, el seu descendent, Pere Gualter d’Illa, la tenia en feu per Ermengol de Vila-rasa. L’any 1168 Arsenda, vídua de Pere Gualter, amb els seus germans Ramon i Guillem de Santllorenç, feu donació i restitució d’aquesta torre al rei Alfons I. L’any següent el mateix rei infeudà la torre, amb les cases i terres que en depenien, a Ermengol de Vila-rasa.
El nom actual de la torre prové d’un senyor d’Illa del segle XVI anomenat Alexis Albert. (PP)
Torre
Aquest edifici, que es pot datar a l’època romànica, és de planta rectangular. Els costats llargs, el nord i el sud, fan 10,75 m de llarg, i els costats curts tenen una longitud de 8 m. La seva alçada actual és d’uns 12 m. La façana est resta tapada per construccions modernes, les altres tres són visibles. En la cara sud, a la meitat de la façana, hi ha una porta, segurament original, amb una llinda plana, un llindar i tres pedres en cadascun dels muntants. Damunt d’aquesta porta, al nivell superior, s’endevina que hi havia hagut un matacà. A la façana oest, a peu pla hi ha una porta, oberta segurament en època moderna; també poden ser modernes una obertura en forma d’ull de bou que hi ha una mica més amunt i una espècie de porta acabada amb maons. Al cim de tot de la façana nord, vers l’oest, hi ha també les restes d’un matacà, que potser cal relacionar amb la muralla. (JBM)
A l’interior hi havia tres sales superposades: la que era a peu pla, que potser servia de cisterna, coberta amb una volta de canó apuntat; la del primer pis, coberta amb un sostre i al migdia de la qual s’obre una porta, i finalment la del segon pis, coberta també amb una volta de canó apuntat, que suportava una terrassa. En aquest nivell superior segurament hi havia merlets.
L’aparell és de còdols disposats en fileres regulars. Als angles, els carreus són ben escairats i fan uns 35 cm d’alt. La presència de juntures solcades, que imiten les formes dels carreus, ara visible en els 3 m inferiors de les façanes exteriors, permetria datar aquest edifici cap a la segona meitat del segle XI. (PP)
Bibliografia
- Miquel, 1945-47, vol. II, doc. 676, pàg. 187, doc. 678. pàgs. 188-189, doc. 679, pàgs. 189-190 i doc. 681, pàgs. 191-192.