Situació
Detall de l’absis decorat amb arcuacions llombardes, sense lesenes, propi de l’arquitectura del segle X.
ECSA - J. Ponsich
Aquesta església és situada al costat del castell de Casesnoves, a la riba esquerra de la Tet.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 40’ 10,2” N - Long. 2° 35’ 48” E.
L’itinerari per a arribar a l’església és el mateix descrit en la monografia anterior.
Història
Sant Salvador de Casesnoves fou la parròquia del llogaret de Casesnoves, documentat per primera vegada l’any 1076, en què es fa esment del villarunculo de Casesnoves. La primera referència, encara que indirecta, de l’església de Casesnoves és de l’any 1288, en què es menciona Ramon Joan, prevere i capellà de Casesnoves. Des del segle XVI fou una sufragània de la parròquia de Sant Esteve d’Illa. Tingué culte fins a la Revolució Francesa. Ara és desafectada.
Església
Planta de l’església.
R. Mallol, segons informació de L. Bayrou
L’església és un edifici de nau única, coronada per un absis semicircular obert amb un ampli arc presbiteral, i decorat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes sense lesenes. La porta s’obria a la paret meridional, que fou aparedada al segle XIII o XIV en què l’església es prolongà amb un tram cap a ponent. En aquest moment s’obrí una nova porta, obrada amb marbre de Vilafranca, al mur meridional i també s’edificà un campanar d’espadanya sobre el nou mur de l’oest. A la capçalera, al mur sud i a la paret de la porta primitiva l’aparell de còdols s’ha conservat amb les seves juntes solcades amb la paleta (i pintades de roig), que són pròpies dels edificis llombards del segle XI. La nau del segle XI és coberta amb volta de canó de mig punt. Aquesta era il·luminada per tres finestres de doble esqueixada, una a l’absis, una altra al mur de migdia del cor que precedeix l’absis i la tercera al mur meridional de la nau.
El Museu de l’Hôtel de Cluny, a París, conserva un calze del segle XIII que prové d’aquesta església, on s’havia reutilitzat com a lipsanoteca per a contenir relíquies d’algun sant i ser guardat en l’altar.
Pintura
Tres fragments de la pintura mural que decorava l’església, avui conservats a Suïssa, on es representen els temes de Crist en Majestat, l’Anunciació i l’Epifania.
P. Ponsich
Convertida en cortal des de la darreria del segle XVIII, l’església conservava restes importants d’una decoració mural que cobria l’absis i el tram del cor. Poc després de comunicar-ne l’existència al batlle, l’any 1954, devien ser arrencades gairebé del tot per un marxant d’antiguitats avisat pel mateix batlle: la venda que s’havia realitzat fou definitivament anul·lada mitjançant un procés judicial (els propietaris in indiviso no havien estat avisats), però malgrat tot les pintures foren venudes a trossos, amb autoritzacions suposadament legals realitzades pels conservadors dels Museus Nacionals. Actualment, doncs, les pintures es troben repartides, en la seva major part, a la fundació Abegg, prop de Berna, i al Museu de Ginebra. Alguns fragments oblidats per l’antiquari encara subsisteixen a l’absis i a l’arc triomfal.
Aquest conjunt és, amb el de Sant Martí de Fonollar, el més important que s’ha conservat a la Catalunya del Nord, encara que força malmès; segurament també és el més antic, ja que es pot datar a la primera meitat del segle XI o a la segona meitat. És, a més, l’únic que testimonia influències mossàrabs.
Corresponent a la volta de l’absis, el pantocràtor presideix dins una màndorla oval i beneeix amb una mà, mentre que amb l’altra sosté un llibre. És envoltat pels símbols dels evangelistes: el lleó alat de sant Marc i l’àliga de sant Joan amb filacteris a l’esquerra, i l’àngel de sant Mateu i el bou de sant Lluc a la dreta. Els acompanyen unes inscripcions explicatives. Àngels volant i palmetes decoren l’arc triomfal amb altres inscripcions. Per sota de la màndorla hi ha un gran fris, amb motius de línies ondulades i entrecreuades —idèntic al d’una de les finestres altes de Sant Miquel de Cuixà, datat el 1035—, que separa la decoració de la volta de la decoració de la zona inferior. D’aquesta, en la seva major part destruïda, encara resten fragments d’unes aurèoles i rostres dels apòstols, probablement sis a cada costat, sota una gran inscripció en lletres majúscules, curiosament invertides de dreta a esquerra. Per sota, encara es veu un fris d’arcs polilobulats i vestigis d’un vestit de color vermell.
Una altra mostra de les pintures que avui es conserven en diverses col·leccions a Ginebra, amb un fragment de la Crucifixió.
P. Ponsich
De l’estret tram del cor, al davant de l’absis, procedeixen diverses escenes. A l’esquerra, a la part alta i entre un fris de palmetes i un altre de línies ondulades (continuació del de l’absis), hi ha una Anunciació, amb la Verge i l’Àngel Gabriel cadascun sota una arcada. A la zona inferior hom troba una Crucifixió, de la qual resta tota la meitat superior. S’hi veu el Crist en creu sota els símbols de la lluna i del sol i una part del cap aureolat de la Verge Maria, del de sant Joan i dels caps dels soldats, l’un ferint el cos de Crist amb la llança i l’altre presentant l’esponja. Per sobre del braç esquerre de la creu (de braços eixamplats), el símbol de la lluna és identificat amb la inscripció LUNA, mentre que el símbol del sol (dreta) és esborrat. Dins l’aurèola crucífera de Crist, resten les lletres EOR, vestigis de la inscripció REX IUDEORUM. De la dreta del tram del cor, de la part alta, procedeix l’escena de l’Adoració dels Mags, entre un fris de ziga-zagues i un altre de línies ondulades entrecreuades. La Verge amb l’Infant és a l’esquerra, sota una arcada, i els tres Reis Mags són a la dreta, culminats per la figura d’un estel i una inscripció fragmentada (TRIÍ).
Dos exemples de la decoració mural que encara resta a l’interior de l’església, una d’elles amb inscripcions, sanefes geomètriques i alguna aurèola de sant, i l’altra amb una sanefa de tipus vegetal.
ECSA - J.L. Valls
La zona inferior era ocupada per una finestra flanquejada per dues figures. A la dreta hi ha un personatge nimbat que duu un filacteri, amb una inscripció en majúscules i lletres inacabades (GIS H Ih). A l’esquerra hi ha un ocell i l’ala d’un àngel pintat a l’intradós de l’arc de la finestra.
Entre les altres inscripcions llegibles en subsisteix una al lloc d’origen, a la dreta i a la part baixa de la volta de l’absis:
[MATH]EU[S] NAT[U]M
DE VIRGINE
[PREDIC]AT AGNUM
que vol dir: “Mateu predica l’Anyell nat d’una Verge”. És el mateix vers lleoní que es troba inscrit a la volta de Sant Martí de Fonollar, al costat del símbol de l’evangelista Mateu; per tant, cal pensar que aquest mateix símbol es trobava representat a Casesnoves, en simetria amb el lleó alat de sant Marc de la part baixa esquerra. És, doncs, un exemple més d’una disposició una mica excepcional de l’àngel de sant Mateu, que normalment es representa a la part alta i en simetria amb l’àliga de sant Joan. Cal recordar que també la disposició del sant Mateu de la finestra de Sant Andreu de Sureda n’és un altre exemple.
A l’esquerra, al costat del símbol de sant Marc i dins un cercle es llegeix: MARCUS. Una mica més enllà es veien vestigis d’una inscripció sens dubte relativa al mateix sant: V/0[X PER D]ES [ERTA LEONIS], No seria sinó una cita incompleta i modificada, potser per falta de lloc, del vers de Seduli, que figura a Sant Martí de Fonollar: “vox per deserta leonis Marcus” (Marc, veu del lleó pel desert), en lloc de “Marcus ut alta fremit vox per deserta leonis” (Marc rugeix com la veu potent del lleó pel desert).
No resta cap indici d’una possible inscripció que acompanyés l’àliga de sant Joan, sobre el símbol de Marc, i ha desaparegut del tot el símbol de sant Lluc, que havia d’anar al costat oposat.
Sota el fris de línies ondulades subsistia una inscripció que ocupava tota l’amplada de l’absis. Mitjançant algunes fotografies anteriors a l’arrencament hem pogut llegir, no sense dificultat, algunes lletres: “IOS RIPE AI E SA CIG VTEP”. Les darreres lletres són ben llegibles i curiosament invertides de dreta a esquerra. Damunt del que queda del cap dels apòstols es veu la inscripció A IUDA.
Bibliografia
Bibliografia sobre l’església
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 61
- Baraut, 1984-85, vol. VII, doc. 903, pàgs. 34-35
- Cazes, 1990, pàg. 96.
Bibliografia sobre la pintura
- Bauby, 1954
- Durliat, 1954*; 1954a, pàgs. 15-16; 1954-55 i 1961, pàgs. 3 i 5
- Ainaud, 1962a, pàg. 22
- Gudiol i Ricart, 1965, pàg. 23
- Dictionnaire des églises de France, 1966, pàg. 65
- Gudiol, Reglà, Vilà, 1974, pàg. 180 i fig. pàg. 152
- Cook - Gudiol, [1950] 1980, pàg. 59 i fig. 53
- Sureda, 1981, pàg. 304.