Situació
Vista de l’església des de la banda de ponent, amb l’absis de tradició romànica afegit al segle XIX.
ECSA - J.L. Valls
El poble de Montescot és immediatament a l’oest d’Elna, a prop de l’estany de Vilanova. La seva modificada església parroquial centra el nucli de població.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 36’ 31,2” N - Long. 2° 56’ 2,4” E.
Montescot és al peu de la carretera D 612 d’Elna a Tuïr. (PP)
Història
El topònim Montescot s’ha modificat més d’una vegada en el curs dels segles alt-medievals. La forma Montescopio és la primera esmentada (883) i evoca un turó rocós (scopulus) que emergia de les terres baixes i pantanoses que caracteritzen el territori; més tard va esdevenir Monte Eschot (1128), i finalment ja se l’anomenà Montescot (1142). Però des del segle IX i, sobretot, als segles X i XI, una altra denominació semblava destinada a imposar-se: Montescaprí (922), Montechabrario (1073), denominació que significa “mont de les cabres”. Aquesta denominació encara es combinava amb una tercera: Villa Roderadi (916, 970, 1067), villa Rodrat (1080). Aquesta darrera era relativa al fundador o antic propietari de la vil·la, de nom Roderad. Aquí, com en altres llocs del Rosselló, una pluralitat de propietaris alodials es repartien les terres cultivades.
La primera referència a l’església de Santa Maria, a Montescabrer o Montescot, es remunta a l’any 1073. Com la senyoria del terme, sembla que la parròquia de Montescot era una possessió del capítol d’Elna. (PP)
Església
És una església romànica d’una nau capçada per un absis semicircular a llevant, a la qual ha estat afegit un nou absis contraposat a ponent, en una estranya reforma feta al segle XIX. Actualment l’absis antic, de llevant, serveix d’entrada, ja que hi ha estat col·locada la porta que abans es trobava a la façana de ponent. Es tracta d’una porta de dues arcades en degradació, tallades en marbre, en la qual hi ha gravat l’any 1671. Sobre d’aquest absis s’ha aixecat un campanar modern. També han estat refetes totes les finestres de l’edifici. Resta evident que el terreny de l’entorn havia tingut un nivell més baix que l’actual, ja que l’església queda com mig enfonsada.
La nau d’aquesta església destaca poc de l’absis, tant per l’amplada com per l’alçada. A més, l’edifici té una amplada considerable si es té en compte la seva llargada força reduïda. La nau és coberta amb una volta de canó sense arcs torals. La volta de l’absis, de quart d’esfera, hi comunicava per mitjà d’un simple plec de mig punt. Una grossa cornisa de secció de pla i bossell corre a l’exterior per ambdós murs laterals i per l’absis. És feta amb peces ben tallades i polides de granit i, algunes, de marbre. Al costat de migdia hi ha un únic relleu geomètric.
L’església era totalment coberta d’arrebossat. Ha estat repicada fa pocs anys. Els paraments han estat rejuntats amb abundant material, cosa que en distorsiona la imatge. Ha aparegut arreu un aparell irregular, de blocs de pedra trencats i còdols de mides diverses que lliga amb cantonades de carreus ben escairats i polits, força grans. Són de granit i, alguns, de marbre. Als angles sud-est i nord-est de la nau destaquen dos carreus de pedra sorrenca de dimensions molt grans. Per les seves característiques es pot pensar en la possibilitat que siguin elements reutilitzats, procedents d’alguna edificació de l’antiguitat.
L’església romànica pot datar de la darreria del segle XI o del segle XII. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 203-204
- Cazes, 1990, pàg. 52.