Situació
Ruïnes de l’absis preromànic que es troba al nord de la capella actual.
ECSA - A. Roura
Aquesta capella es troba a ponent de la torre de Sant Cristau, al cim del puig homònim. L’itinerari per arribar-hi és el mateix que s’ha descrit en la monografia precedent. (PP)
Mapa: IGN-2549. Situació: Lat. 42° 29’ 29,4” N - Long. 2° 53’ 30” E.
Història
Sant Cristau és una de les esglésies més antigues del Rosselló. Tanmateix, no se’n té testimoni documental fins a la segona meitat del segle XI, quan hi ha referències al castell de Sant Cristòfol o Cristau, que va prendre el nom d’aquesta capella, segurament castellera, en les convinences entre els comtes de Rosselló i Empúries. La primera notícia històrica directa d’aquesta església és, però, del 1368. (CPO)
Església
L’edifici que tradicionalment hom ha considerat la capella de Sant Cristau té una planta rectangular que fa 8 × 6 m, mides exteriors, amb l’eix sud-nord. És coberta amb una volta que ha estat refeta fa alguns anys per una associació voluntarista local; només en quedaven les arrencades, a cada costat. També s’ha refet l’entrada, al mur de ponent, que era molt destruït. Al costat de llevant hi ha l’única finestra, que és petita i rectangular, de doble esqueixada. La construcció és feta amb pedruscall, de manera descurada; potser data d’època baix-medieval.
A dos metres d’aquesta edificació, a l’est, hi ha les ruïnes de la capçalera de l’església primitiva, de la qual no es conserven rastres aparents de la nau que, en bona part, haurien de quedar sota l’edifici o capella posterior esmentat abans.
Planta de la capella i planta de la capçalera de l’església preromànica anterior.
L. Bayrou
Es tracta d’un absis preromànic de planta trapezial de dimensions minúscules: l’espai interior fa 2,20 m de llargada i 1,80 d’amplada. El mur té 70 cm de gruix. Han quedat testimonis de la comunicació amb la nau, els basaments dels pilars, molt sobresortints, d’un arc triomfal que deixaven un pas només d’1,20 m d’amplada. A l’interior, a cadascun dels tres murs, hi ha una petita fornícula.
Aquest absis és excepcionalment mal orientat, vers el nord-est (20° est), sens dubte a causa de la configuració del planell i de l’existència d’altres construccions del castell.
Per desgràcia només n’ha quedat la base dels murs, en una alçada màxima d’1,5 m aproximadament. Es drecen sobre afloraments naturals de roca que serviren de fonamentació. L’aparell és fet amb pissarra i alguns blocs de granit, tot lligat amb una ferma argamassa que és molt vistent a les juntures. Les lloses, només trencades, generalment estretes i llargues, formen filades d’opus spicatum ben marcat. Un enlluït de morter allisat recobria els paraments externs i interns.
No hi ha dubte que a Sant Cristau es troben les restes d’una capella castellera, excepcionalment petita, que pot datar dels segles IX o X. No figura en les obres generals que s’han publicat sobre arquitectura preromànica catalana. (JBH-BBG-ECV-MDPC)
Bibliografia
- Cazes, 1990, pàg. 53