Situació
Ruïnes d’una construcció integrada dins el castell, que hom sol identificar amb l’església de Sant Llorenç.
ECSA - A. Roura
Les restes de l’antiga església parroquial d’Òpol es troben englobades dins els vestigis del castell i la vila vella d’Òpol. De fet, no és del tot segur a quina de les construccions del castell i del poblat correspon l’església. L’itinerari per a arribar a l’edifici és el mateix que el descrit en la monografia precedent. (JBH)
Mapa: IGN-2547. Situació: Lat. 42° 52’ 40,8” N - Long. 2° 51’ 43,2” E.
Història
L’església i parròquia de Sant Llorenç d’Òpol és documentada des de mitjan segle XII. Consta per primera vegada l’any 1148, en què el bisbe Artau d’Elna va fer-ne donació al priorat d’Espirà de l’Aglí. Novament és esmentada el 1175 i ho torna a ser més tard. L’any 1422 el rector manifestà la seva protesta perquè el lloctinent del castell no el deixava residir en el lloc i exercir-hi les seves funcions.
Sembla que a mitjan segle XVI el vilatge medieval al costat del castell s’abandonà. Al segle XVII es va construir una nova església, sota la mateixa advocació, al poble nou, formada per una nau capçada amb absis semicircular i capelles laterals. (PP)
Església
Una de les construccions que hom ha assenyalat com l’església o capella de Sant Llorenç (Gavín, 1978, vol. 3, pàg. 263) forma part del castell. És la sala situada al nord-est del seu conjunt edificat. Era coberta amb volta lleugerament apuntada, de la qual només es manté un tram de 2 m de llargada a l’extrem sud, i un altre a llevant que conserva l’arrencada. A la façana sud, que queda afegida a la resta del castell, hi havia una porta i una finestra petita al damunt. Les obertures han estat malmeses en arrencar-ne les pedres dels marcs. En el mur de ponent hi ha restes d’una altra porta d’un sol arc de mig punt.
L’edifici és de planta rectangular, sense un absis o capçalera que hi destaqui. D’altra banda, l’orientació, amb l’eix sud-nord, no és la pròpia d’una església. No volem pas significar que aquestes particularitats desmenteixin totalment la identificació de l’església. Cal tenir en compte la integració de l’edifici dins la planta i les estructures generals del castell, a les quals s’hagué d’adaptar. Com la resta de la fortalesa es pot considerar del segle XIII.
També s’ha dit que pot ésser una capella un petit edifici enrunat, situat a la banda de ponent de les restes de la població, no gaire lluny de les cisternes. S’hi localitzà una pica baptismal recentment portada al poble d’Òpol en helicòpter. És una construcció rectangular d’uns 6 m de llargada, amb l’eix oest-est. Els murs, de pedres i morter, de 0,55 m de gruix, es mantenen en alçades irregulars (màxima de 3,5 m al sud). La part més destruïda és la de llevant, però no sembla que hi hagués un absis destacat (una excavació ho esclariria). Amb els elements visibles és difícil apuntar una possible datació (segles XIII-XIV com la major part de les construccions del lloc?).
Si aquest edifici era una capella —fet no comprovat— cal preguntar-se si seria l’església parroquial de Sant Llorenç. Cal considerar els dubtes exposats sobre la sala del castell que hom considera església. La notícia abans esmentada de l’any 1422 podria indicar que, efectivament, la parròquia es trobava dins del castell. En canvi, en un gravat de Beaulieu del segle XVII es representa una església separada del castell. Però cap dels dos arguments es pot considerar fiable; només uns convenients treballs d’excavació podrien donar llum sobre els dubtes que hem apuntat. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 207-208
- Ponsich, 1980b, pàg. 46
- Cazes, 1990, pàg. 65.