Situació
Aquesta mota era situada al nord-est de Perpinyà, en una plana, a mig camí de Bompàs, prop d’una riera i de diversos camins. Al costat hi havia l’església de Sant Genís i el poblet abandonat de Tanyeres.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 43’ 19,2” N - Long. 2° 55’ 14,2” E.
Cal agafar la carretera que va cap a Vilallonga de la Salanca i després trencar a l’esquerra, cap a Pià. La mota era situada uns 250 m al sud del mas Bearn, al costat esquerre de la riera del Molí dels Vivers. (JC-JBM)
Història
El poblet de Tanyeres és esmentat per primera vegada l’any 901 amb el nom de Taxonarias; en aquest moment també es fa esment de la seva església de Sant Genís. El 934 consta ja una villa Texnarias. Hi tenien drets el bisbe d’Elna, el comte de Rosselló i, després, els senyors de Salses. El lloc de Tanyeres sembla que donà el nom a una família, des de l’inici del segle XII. Cap al 1119, apareix un Adalbert de Tanyeres (Tazneriis) que feia de testimoni en un document d’Arnau Guillem de Salses. L’any 1260, un hort d’aquest lloc pertanyia a un home anomenat Guillem Ferran. Cal recordar que en la primera menció de l’existència de la mota, de l’any 1309, consta que pertanyia a la família Ferran. En aquesta data ja tardana, Jaume Ferran, donzell que vivia en una casa del puig de Sant Jaume, de la parròquia de Perpinyà, deixà en testament la mota de Tanyeres (“mote de Tayneriis”) i el seu bosc a la seva muller Brunisenda. Es pot considerar que, des del 1309, la mota de Tanyeres ja no era pas considerada una residència sinó tan sols un símbol de la noblesa dels seus propietaris. En altres documents posteriors encara es fa esment d’aquesta mota. Així, el 1500, hi ha una “via que va a la Mota de Tanyeres i al lloc de Vilallonga de la Salanca”; uns anys més tard, el 1570, s’esmenta “lo camp de la mota”. Cal pensar, però, que aquesta mota de Tanyeres, que havia estat un símbol d’autoritat durant la primera edat feudal, al final de l’edat mitjana perdé aquesta funció i que finalment la residència senyorial d’aquesta família es traslladà a un altre indret. El 1426 s’esmenta un castell de Tanyeres, que és molt probable que ja fos una casa forta, propera a l’antiga mota feudal, amb una torre quadrangular situada a l’angle nord-est. El 1582, Bernat Paulet i de Vivers, donzell i senyor del lloc o mota i dels termes de Sant Genís de Tanyeres, encarrega que es faci una torre en el seu mas (“ço es que aquella alsarà sobre la paret ya feta trenta y sis palms de gruixa de cairo y mitg ab filades de cairo entre les filades de pedra”). Arran del casament d’una pubilla el 1591, aquest mas, on s’havia bastit aquesta torre d’angle, passà a anomenar-se de Bearn. (JC)
Castell
Situació de la mota en un cadastre de vers el 1810, que correspon a una parcel·la trapezial emplaçada al sud-est del mas Bearn.
J. Castellví
Gràcies a l’anàlisi acurada del cadastre de l’any 1810, es pot arribar a dues conclusions. D’una banda, és possible reconstruir el domini de Tanyeres, que coincideix amb les terres del mas Bearn, aleshores propietat de l’hospital de Perpinyà. El límit d’aquest domini, amb poques variacions, arribava, a l’est i al sud, fins a la riera del Molí dels Vivers. Hi havia, però, una parcel·la de bosc que també en depenia, situada una mica més cap al sud, riera amunt; potser correspon al darrer residu del bosc documentat el 1309.
Una altra qüestió és, però, situar la mota. En principi, es pot suposar que correspon a una parcel·la trapezial emplaçada al sud-est del mas Bearn, d’uns 40 m d’ample per uns 60 m de llarg. Aquesta parcel·la és inclosa dins un extrem d’una altra parcel·la molt més gran; l’estretor —de 7,5 a 15 m— de les bandes d’aquesta segona parcel·la que resten a cada costat del terreny on es podia trobar la mota, fa pensar que hi podia haver un vall al seu voltant. Actualment, però, no s’han conservat ni restes del munt de terra artificial que hi devia haver en aquest indret ni encara menys vestigis de la torre, segurament de planta quadrangular, que es devia alçar damunt seu. És possible que fos utilitzada, com moltes altres motes feudals, durant un període aproximat de dos segles, concretament el XII i el XIII. (JC-JBM)
Bibliografia
- Castellví, 1982-83, pàgs. 489-504; 1984, pàgs. 16-18.