Situació
Exterior d’aquesta antiga església parroquial que no ha sofert gairebé cap alteració llevat d’un petit sobrealçament dels murs perimetrals.
ECSA - J.L. Valls
L’antiga església parroquial de Salelles, avui desafectada, es troba prop de l’església actual, bastida el 1894.
Mapa: IGN-2548. Situació: Lat. 42° 39’ 13,8” N - Long. 2° 57’ 20,4” E.
Salelles, a l’esquerra del Rard, és 3,5 km al sud-est de Perpinyà per la carretera D-22.
Història
Segons tres diplomes successius de Carles el Calb (844), de Carloman II (881) i del rei Odó (889), la villa de Salellas depenia aleshores del monestir de Sant Policarp de Rasès, el qual tenia el seu territori per donació d’un tal Austremir. Nogensmenys, deu anys més tard (899), Carles el Simple confirmava al fidel Esteve i a la seva esposa Anna la possessió, entre moltes altres localitats, de la villa de Tezano amb els seus vilars (Anglares i Salellas), territoris i annexos. L’any 927, el seu fill i hereu Ató, en dos documents successius, venia al bisbe d’Elna Guadall, germà de Gausbert, comte de Rosselló, els seus alous particulars d’Anglars i Salelles, junt amb les esglésies de Sant Esteve i Sant Joan. Aquesta és la primera referència a l’església de Sant Esteve de Salelles. En el segon document, posterior al primer en quatre mesos, precisa que ven la seva meitat, però se’n reserva l’usdefruit (ja que l’altra meitat pertanyia a la seva germana Arsinda). Els dos documents expliquen que la venda es fa personalment a Guadall, i no a l’església d’Elna. Ara bé, el 1053, un dels successors de Guadall, el bisbe Berenguer III, membre també de la família comtal del Rosselló, fou obligat a cedir la villa de Salelles al capítol d’Elna, a causa de les pressions dels Castellnou i dels comtes de Cerdanya i de Besalú, els qual havien pres força dins la vila d’Elna. No obstant això, una part de Salelles fou transmesa al segle XI, potser a través d’Arsinda, germana d’Ató, o bé per algun altre hereu d’Esteve i Anna, al llinatge senyorial dels Salses. En efecte, pel testament sacramental d’Arnau Guillem de Salses, aquest deixà a la seva esposa i als seus fills el castell de Tesà i llegà a Santa Eulàlia d’Elna, entre d’altres béns, “tot el que tenia a la vila de Salelles, excepte el feu que tenia per ell Ramon Rigall”.
Totes aquestes disposicions no impediren, aparentment, l’embargament per part dels bisbes o dels Castellnou d’aquell territori particularment cobejat, ja que hom veu Udalgar de Castellnou, bisbe d’Elna, declarar el 1139 que concedeix benèvolament al seu capítol sis esglésies, entre les quals hi ha la de Salelles. I de fet, sols des d’aleshores, el capítol d’Elna fruí sense problemes de la seva possessió, que encara conservava a la fi de l’antic règim.
Església
L’antiga església parroquial de Sant Esteve de Salelles, avui desafectada, és un edifici romànic de nau única, capçada per un absis semicircular. L’aparell és de palets de riu disposats en espina de peix. La finestra axial de l’absis, de doble esqueixada, és d’arc de mig punt i presenta elements d’un fris al damunt de l’arc. Passa el mateix en l’única finestra que s’obre a la part de llevant de la paret de migdia, a la part occidental de la qual hi ha el portal d’entrada. Aquest és de mig punt i presenta dos arcs superposats de granit d’Albera, el superior fent de fris. Les dovelles de l’arc, irregulars, són més llargues a la part baixa que a la clau, sobretot a la part dreta. Una tercera finestra, de mig punt, s’obre a la paret de ponent. Els angles de l’edifici són fets de pedra tallada de granit. Una cornisa motllurada a bisell corre al llarg de les parets de la nau i la capçalera.
La nau és coberta d’una volta de canó llis apuntat i tot l’interior és arrebossat de ciment i emblanquinat.
Al paviment de maons de la capçalera sembla que hi hagi encastada l’antiga ara d’altar de marbre blanc.
La part alta de la paret meridional presenta un sobrealçament corresponent potser a l’actual teulada.
Edificació medieval
Cap a uns 10 m al nord de l’església, hom veu els vestigis d’una paret fortificada amb espitlleres aparellades de maons datable dins el segle XV. Tanmateix, la part baixa de la paret, de palets de riu disposats en espina de peix, sense filades de maons, data aparentment del període romànic (segle XI o XII). (PP)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 69
- Abadal, 1952, vol. II (II), pàgs. 371-374.