Santa Cecília de Garrius (Salses)

Situació

Capçalera de l’església, amb les dues capelles gòtiques afegides a banda i banda de la nau.

ECSA - A. Roura

Aquesta església és situada al sud-est del poble de Salses, a l’indret de Garrius, a la vora oest de l’estany de Salses.

Mapa: IGN-2547. Situació: Lat. 42° 49’ 27” N - Long. 2° 56’ 59,4” E.

Hom hi arriba per una carretera que parteix de la N-9, a la sortida sud de Salses.

Història

L’indret de Garrius és esmentat des de l’any 1100, quan apareix consignada la villa Garicis. Tenia 24 focs el 1385. Fou la seu d’una senyoria encapçalada successivament per una família dita Garrius i després per la família Albert (segle XV). Francesc Garriga, que n’era senyor el 1685, fou succeït per Francesc Bruguera i Gros.

Segons les notícies aportades per F. Monsalvatje, l’església de Santa Cecília apareix documentada el 1260, any en què fou adquirida pel monestir de Sant Hilari de Lauquet i es convertí en un priorat d’aquest cenobi carcassonès. El prior de Garrius era alhora prior de Sant Esteve de Nidoleres, antiga possessió de Sant Hilari de Lauquet.

Església

Detall de la finestra de l’absis, amb una llinda que té gravades falses dovelles.

ECSA - A. Roura

Planta de l’església amb les capelles laterals gòtiques que formen un fals creuer.

R. Mallol

Presenta una nau única coberta amb volta de canó de mig punt i una capçalera semicircular. La finestra axial de l’absis és de simple esqueixada i presenta exteriorment una llinda, la part inferior de la qual és cavada en arc, amb unes falses dovelles gravades, com algunes finestres preromàniques del segle X. Però tots els altres caràcters de l’edifici: arc triomfal, volta, aparell, planta, etc., són plenament romànics, probablement del segle XI, la qual cosa fa suposar que es tracta d’un fals arcaisme. Al segle XIV, la nau fou ampliada amb una capella lateral sud, dedicada a santa Maria, i l’any 1446 amb una altra al nord, simètrica, a manera de transsepte i en honor a sant Miquel. Ambdues són cobertes amb volta d’encreuada d’ogives.

Bibliografia

Monsalvatje, 1915, vol. 24, pàgs. 61-64.