Situació
Vista de la capçalera, sobrealçada als segles XIV-XV, amb dos petits matacans disposats a banda i banda.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa centra el poble de Terrats, situat al sud de Llupià i Tuïr, a la riba esquerra de la Canta-rana.
Mapa: IGN-2448. Situació: Lat. 42° 36’ 32,4” N - Long. 2° 46’ 22,2” E.
Terrats és a 2 km de Tuïr per la carretera D-615. (PP)
Història
Les referències més antigues sobre Terrats són del segle IX. El 30 de juliol del 844, Argila, fill del difunt comte Berà, venia al seu fill Berà dues villae, amb tot el territori i les dependències, situades al pagus del Rosselló, les quals posseïa per donació del seu pare i per compra d’una dona anomenada Suadilana: una s’anomenava Terrenum i I’altra Furchas. La menció conjunta, dins aquest document de Terrenum i de Forques (municipi que limita al sud amb Terrats) fa més que probable la identificació de Terrenum amb Terrats. Cal esperar més d’un segle per trobar una segona menció del mateix lloc, sota la denominació de Tenadas (“les terrasses”), que equival al topònim actual “Terrats”, dins una carta del 27 de juny del 960, per la qual una dona anomenada Arcedònia i el seu fill Sunifred, levita (potser descendents de Berà?), donaren a Santa Eulàlia d’Elna el vilar de Terrats amb el seu territori. Això no obstant, durant el segle XIII la comanda templera del Masdéu adquirí de diversos consenyors o aloers tot el territori de la localitat de Terrats, domini que passà l’any 1312 als hospitalers, els quals el conservaren fins a la Revolució Francesa.
Hom té notícia de l’església parroquial de Terrats des de l’any 1081, en què es consignà la parròquia de Terrats en una donació d’un alou a l’abadia d’Arles. (PP)
Església
Planta de l’església en què s’aprecien les dues capelles tardanes afegides una a cada costat de la nau.
R. Mallol
Església parroquial d’una sola nau que és capçada a llevant per un absis semicircular. La nau és coberta amb una volta apuntada i seguida. L’absis té volta de quart d’esfera i comunica amb la nau per mitjà d’un simple plec de punt rodó.
Dins de la seva tipologia simple, es tracta d’una església romànica de grans dimensions, accentuades encara per la fortificació aixecada damunt seu, probablement als segles XIV o XV. Es dreça sobre els murs del perímetre de l’església, seguint completament la planta. La fortificació té els murs espitllerats i una sèrie de matacans que són ben conservats sobre l’absis i al costat nord. Es cobreix amb una teulada que manté el mateix nivell, tant al sector de la nau com al de l’absis. Sant Julià de Terrats és un exemple notable d’església medieval fortificada.
A altres diverses reformes d’èpoques força posteriors corresponen les capelles laterals que s’obrien una a cada costat de la nau en l’extrem de llevant, les obertures del frontis o façana de ponent (porta i finestra) i l’espadanya que hi ha al damunt, feta amb rajols.
L’interior del temple és totalment cobert d’arrebossat i pintures tardanes i conté un mobiliari litúrgic amb peces de diferents èpoques. A l’exterior, el parament del frontis també és recobert per una capa d’arrebossat modern. Els altres murs, en canvi, tenen encastades capes velles de morter allisat que han començat a caure en diferents punts.
Al mur de migdia de la nau, a la meitat de ponent, s’identifica la porta primitiva. Resten visibles la curvatura i els muntants de l’arc més extern, ja que l’entrada ha estat tapiada en aquest nivell. És un arc de mig punt, de carreus i dovelles curtes i estretes, de marbre, sense cap detall ornamental. Possiblement la porta tenia més d’un arc, disposats en degradació. Al centre de l’absis hi ha l’única finestra romànica que s’ha conservat. És de mida gran, de doble esqueixada i arcs de mig punt. El marc és fet amb peces ben tallades i polides de pedra sorrenca.
Només a l’absis es pot apreciar el nivell d’unió entre el parament de l’església i el del mur de la fortificació que es dreça al damunt, gràcies al fet que hi sobresurten les lloses de pissarra de l’antiga coberta del temple.
L’aparell dels murs ha quedat al descobert en espais més o menys grans a l’absis i als murs laterals de la nau. La construcció era a base d’una barreja de blocs de pedra desbastats, còdols grossos i alguns carreus petits, tot amarat en abundant morter que resta molt aparent entre les pedres. Les cantonades eren de carreus grossos, ben escairats i polits, de pedra sorrenca, com es comprova a l’angle nord-est de la nau.
En els fragments d’aparell visibles actualment al mur sud de la nau han aparegut testimonis ben conservats de les juntes imitant carreuada a base d’incisions simples, fetes en el morter amb la punta de la paleta. En canvi, a l’aparell de la part inferior de l’absis les juntes hi són remarcades de manera ben diferent i són d’un tipus força excepcional. Formen rectangles amb solcs amples i profunds, molt regulars, fets amb alguna eina escollida per a aquesta finalitat.
Per les característiques formals i d’estil, aquesta església es pot considerar bastida al segle XII, potser a la primera meitat. (JBH)
Bibliografia
- Cazes, s.d.1, pàgs. 51-53; 1990, pàg. 55.