Sant Joan Evangelista de Teulís

Situació

L’església des del costat nord-est, amb l’absis reforçat per contraforts.

ECSA - A.Roura

L’església parroquial de Sant Joan Evangelista centra el poble de Teulís, situat a la part septentrional del terme, als Aspres del Vallespir, al sud de Sant Marçal i al nord de Montboló.

Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 31’ 30,6” N - Long. 2° 37’ 49,2” E.

Hom hi arriba per la carretara N-618, que uneix Bulaternera amb els Banys d’Arles. És a 14,5 km d’Arles.

Història

Per un diploma del 17 de gener del 853, Carles el Calb concedia al seu fidel Tetmund set masos, en el país (pagus) de Rosselló, al lloc de Teulís (“in loco qui dicitur Teulicius”). Però, després, cal esperar quasi un segle i mig per trobar una nova menció de Teulís. Per una acta del 9 de novembre del 991, Sentill i la seva esposa Adalais donaren al seu fill Udalgar, com a part del seu heretatge, i entre altres dominis, l’alou de Teulís (“in Tevolici”), que comprenia cases, terres, vinyes, etc. Aquell Sentill, fill d’Ansemund, senyor del castell de Cameles, era també el pare de Guillem, el qual fou, des del 1003, el primer vescomte de Vallespir (o de Castellnou).

Tot i que les referències del lloc de Teulís són tan antigues, l’església i parròquia de Teulís només consta documentalment a partir de l’any 1271, en què l’infant Jaume cedí en feu al vescomte Guillem de Castellnou l’alta justícia de la parròquia de Sant Joan de Teulís.

Església

És un una modesta església romànica de nau única. La capçalera, semicircular, és reforçada posteriorment per contraforts. El portal, obert com de costum a la paret meridional, és simplement d’arc de mig punt, sense timpà. Un petit campanar d’espadanya figura al damunt de la paret de ponent. La nau, avui totalment enlluïda, té una volta de canó llis de perfil apuntat, com l’arc presbiteral. Dues capelles laterals, de profunditat desigual, han estat afegides al nord i al sud de la nau, posteriorment al període romànic. Dins l’absis subsisteix l’altar romànic. L’edifici, d’aparell rústec, sembla datar del segle XI.

Bibliografia

  • Abadal, 1952, vol. II (II), pàgs. 345-346
  • Cazes, 1990, pàg. 92.