Situació
Façana de migdia de l’església actual, que té afegida al sector de llevant la capçalera de la primitiva església preromànica, sobrealçada amb una torre de planta rectangular i un campanar d’espadanya.
ECSA - A. Roura
L’església parroquial de Sant Nazari presideix el petit nucli de Torderes, integrat per una cinquantena d’habitants.
Mapa: IGN-2449. Situació: Lat. 42° 33’ 41,4” N - Long. 2° 45’ 6” E.
El poble de Torderes es troba als Aspres, entre Forques i Llauró, a 4 km de la D-615, a la qual la uneix la D-23. (PP)
Història
Torderes era una de les nombroses possessions confirmades, el 14 de juny del 899, per Carles el Simple al seu fidel Esteve i a la seva esposa Anna, neta del comte de Rasès, Conflent i Barcelona, Berà I. L’escriptura precisava que la villa Tordarías pertanyia a Esteve i Anna amb els seus vilars, límits i annexos i l’església de Sant Martí que hi era situada. El 18 de setembre del 927, Ató, fill i hereu dels precedents, vengué la totalitat del seu heretatge —amb reserva d’usdefruit vitalici— a l’església d’Elna i al bisbe Guadall; entre altres llocs vengué la meitat de Torderes (Ató tenia una germana, la qual probablement n’havia heretat l’altra meitat). Aquesta altra meitat es trobava, més tard, a mans del comte de Cerdanya Sunifred, el qual la llegà l’1 d’octubre del 965 a l’abadia de Santa Maria d’Arles.
Un quart de segle després es produí una forta querella (“ingentem querellam”) a propòsit dels límits d’aquest alou de Torderes entre el monestir d’Arles i els habitants de les viles veïnes de Forques i Tàpies. Això determinà una queixa de Sentill, abat d’Arles, davant de la comtessa Ermengarda, vídua del comte Oliba Cabreta, la qual gaudia de l’administració del “comtat de Vallespir” (en realitat vescomtat, al qual era aleshores integrada tota la regió dels Aspres i part del Riberal). Un plet solemne tingué lloc sota la seva presidència al castell de Castellnou, el 18 de desembre del 993, on hom rebé els testimonis dels habitants més vells, congregats a punta de dia davant l’església de Sant Martí. Foren elegits tres testimonis, els quals, després d’haver prestat jurament sobre l’altar i sobre les relíquies dels sants Abdó i Senén —portades expressament pels monjos d’Arles— començaren a recórrer els límits coneguts per ells, seguits de prop pels altres. Així foren delimitats els territoris de Torderes, Forques (i Tàpies), els quals hom pot conjecturar que corresponen als territoris actuals dels dos municipis del mateix nom. Sembla, tanmateix, que originàriament constituïen una única comunitat: el privilegi del 899 precisa, en efecte, que l’església de Sant Martí era situada dins la vila de Torderes, i això és confirmat per la notícia del plet del 993. Ara bé, en l’actualitat és l’església de Forques la que es troba sota la invocació de sant Martí (esmentada com a tal el 1074), mentre que l’església de Torderes és dedicada a sant Nazari (documentada amb seguretat des del 1116). Aquest fet fa pensar que l’església de Sant Martí, situada a la vila de Torderes, ha de correspondre a Sant Martí de Forques, llevat que s’hagués produït un canvi d’advocació entre el 993 i el 1116. Només la identificació precisa de la major part dels llocs o topònims indicats dins l’acta del 993 podria permetre de resoldre aquest problema d’identificació.
Sigui quina sigui la resolució d’aquesta qüestió, el cert és que Torderes restà fins a la fi de l’antic règim com una dependència de l’abadia d’Arles (com també Forques, a partir dels segles XI i XII). (PP)
Església
Església bastida en època tardana, probablement als segles XVI o XVII incorporant una bona part de l’estructura de l’anterior preromànica. El temple actual és d’una nau amb coberta plana sobre arcs de diafragma, capçalera amb volta de llunetes i arc triomfal de mig punt. Hi ha tres capelles laterals per banda. Té l’eix nord-sud, amb l’altar al costat nord i la porta d’entrada, d’un sol arc, a la façana sud.
L’església preromànica era de petites dimensions, gairebé segur d’una sola nau, amb absis rectangular. Els murs que subsisteixen formen part del sector de migdia de l’actual. Al parament extern de ponent és visible la porta d’aquest temple primitiu. Tot i estar tapiada i força malmesa, s’observa el seu arc fet amb llosetes disposades en ventall. Era un arc preromànic característic, molt poc ultrapassat i escanyat o sobre banquetes. A la façana de migdia es conserva una finestra d’obertura a l’interior, estreta i poc alta, amb llinda i tres grosses peces monolítiques que completen el marc; és aparedada. L’absis rectangular serví de base a una torre de defensa i campanar. No tots els paraments inferiors semblen pertànyer íntegrament a la capçalera preromànica. El de tramuntana i, en part, el de llevant són els més clars. A l’interior es veu la finestra de llevant d’aquest absis, d’una sola esqueixada, tapiada i força oculta. L’espai absidal és cobert amb volta de mig punt i té un arc triomfal de la mateixa forma, elements que avui són molt emmascarats. Potser han estat alterats, almenys parcialment. A la nau no hi ha, com és lògic, rastres de la coberta antiga, ja que manca tot el costat nord de l’edifici preromànic en quedar afegit el temple antic a l’església tardana.
Els pilars d’una espadanya antiga, situada sobre l’extrem oriental de la nau preromànica, han quedat afegits al mur de la torre que es dreçà sobre l’absis. L’aparell, als murs que es poden observar, és fet amb lloses de pissarra, petites, sense treballar, que es col·locaren ben ajustades i en sedimentació horitzontal, lligades amb morter. En alguns punts n’hi ha d’inclinades. Aquest aparell enllaçava amb cantonades (es conserva la del sud-oest) de grans carreus de calcària.
L’església preromànica de Torderes es pot considerar del segle X. La petita finestra de migdia és significativa. En recorda d’altres que apareixen en esglésies anteriors a l’any 1000: a les absidioles de Sant Andreu de Sureda i de Sant Miquel de Cuixa, i a l’Empordà al transsepte de Sant Pere de Rodes i a Santa Maria de Vilanant, per exemple.
Al costat de llevant hi ha escasses restes d’una edificació construïda en opus spicatum que devia tenir relació amb l’església preromànica. (JBH)
Torre
La torre que es bastí sobre l’absis preromànic de Sant Nazari de Torderes és de planta rectangular i té dos nivells d’espitlleres a migdia i llevant. No conserva la part superior, on fou aixecada una espadanya de dos arcs amb el mateix tipus constructiu que la resta dels murs. Potser la torre es projectà com a campanar fortificat i l’obra no fou acabada. És bastida amb un aparell irregular, de blocs de pedra trencats que lliguen amb carreus estrets als angles. Pot datar dels segles XIII o XIV. (JBH)
Bibliografia
- Monsalvatje, 1914, vol. 23, pàg. 280
- Cazes, 1990, pàg. 19.