El castell de Rodés és documentat en dos juraments de fidelitat prestats pels seus primers castlans al comte de Pallars Sobirà: l’any 1069 per Pere Roger a Artau I i l’any 1125 per Pere Bernat, dit Salvar, a Artau II. Als seus peus es localitzava l’església de Sant Vicenç d’Oveix (“que est fundata super flumen Nocharie, subtus castrum quod vocatur Rodez”) que l’any 1100 els comtes Artau II i Eslonça donaren a Santa Maria de Gerri. Vers el 1163 el comte Artau III infeudà el castell i el lloc a Roger Bernat.
A diferència de la rresta de llocs de la Vall d’Àssua que passaren a mans dels Bellera i posteriorment dels Foix, Rodés es mantingué sota domini directe dels comtes de Pallars, i dels seus feudataris, els Perves. L’any 1319 Hug de Mataplana requerí a Ferrer de Perves la potestat del castell de Rodés. L’any 1406 el comte Hug Roger II l’infeudà a Guillem de Perves. Finalitzada la guerra que posà fi al comtat de Pallars, l’any 1490, Arnau de Perves lliurà la potestat del castell de Rodés al comte de Cardona.