El primer esment del lloc de Farrera és de l’any 908, en una permuta realitzada entre l’abat de Gerri i el comte de Pallars. Al segle XI Farrera, Burg i Baén foren tinguts en feu del comte de Pallars Jussà successivament pel vescomte Isarn, el seu fill Guitard de Vallferrera i el seu net Tedball. L’any 1120 el fill d’aquest darrer, anomenat també Tedball, heretà la Vall Ferrera en qualitat de feudatari de l’església d’Urgell, a la qual el seu pare l’havia llegat en alou.
Al primer terç del segle XII el domini eminent de Farrera ja havia passat als comtes de Pallars Sobirà, però en endavant s’hi superposaren de manera inextricable els drets dels Bellera, feudataris seus, dels vescomtes de Vilamur i de l’església d’Urgell. L’any 1130 Artau III infeudà els castells de Farrera i Burg a Arnau Mir Garreta. L’any 1171 Guillem de Bellera rendia al bisbe d’Urgell la potestat del castell de Farrera per a ser reinvestit en el feu.
L’any 1226 Ramon de Vilamur empenyorà a Roger Bernat de Foix i de Castellbò i a la comtessa Ermessenda els drets que tenia als castells d’Aós, Ars i Ferrera pel preu de 300 sous melgoresos. Per la seva banda, setanta anys més tard, Blanca de Bellera, comtessa de Pallars, empenyorà a Roger Bernat III, comte de Foix i vescomte de Castellbò, els castells i les viles de Tírvia, Glorieta, Farrera i Biuse per 53.000 sous melgoresos. Aquest empenyorament fou el punt de partida de la intervenció dels Foix a la Vall Ferrera en el context de la guerra del Pallars. Roger Bernat III es negà a lliurar els llocs i castells empenyorats quan Blanca de Bellera li retornà els 53.000 sous melgoresos.
L’any 1393 Mateu I, comte de Foix i vescomte de Castellbò, enfranquí els habitants de Burg, Farrera i Mallolís de l’obligació d’haver de fer guaita als castells del vescomtat, pel preu de 100 florins d’or d’Aragó.
En el “Spill...” del vescomtat de Castellbò no es fa cap referència a l’antic castell de Farrera, que bé pot ser que al principi del segle XVI ja fos enrunat.