Petit priorat del monestir de Santa Maria d’Alaó. Sembla que l’església de Sant Tirs era situada vora el Vinyer i el torrent de Llastarri, no gaire lluny del pla de la Caritat. Les seves referències se situen únicament a la segona meitat del segle X. L’any 989 el prevere Banzo escriví un diploma alaonès pel qual coneixem l’existència d’una comunitat religiosa a Sant Tirs. El prevere Adila, el monjo Altemir i Nemiquer “servents del Senyor en la casa de Sant Tirs i altres monjos que són ací o hi desitgin venir”, adquireixen per un sou a un tal Regal, una terra que tenia per aprisió del seu pare, al lloc dit Bero (el Vinyer).
Ara bé, a aquest diploma poden afegir-se altres operacions fetes en el mateix lloc, bé al Vinyer, bé a la vall de la Valira, per diversos preveres que sembla que hagin de ser altres tants servents de Sant Tirs: sens dubte, l’adquisició feta l’any 988 per aquell mateix Banzo, quan només era monjo, que comprà a Bulgar una vinya al Vinyer del castell de Llastarri per dos sous. Segons Ramon d’Abadal, almenys uns altres quatre instruments estan relacionats amb la casa; el més antic devia datar de l’any 926, quan el prevere Adroer comprava una porció d’una vinya a la vall de la Valira i en pagava mig bou.
L’època i les circumstàncies en què es va constituir aquesta casa resten, però, ignorades. Hom relaciona el fet amb la carta de Llastarri que va fer el comte Unifred amb la seva mare a favor del monestir d’Alaó. Del conjunt de les notícies, i d’acord amb els personatges esmentats, es desprèn que Sant Tirs era regit per personal alaonès, probablement relacionat directament amb l’administració de Sant Climent de Torogó. Aquest personal, però, administrava l’església no com a cel·la regular, sinó com a casa secular, i per això les adquisicions es feien nominativament a favor dels comunitaris que la regien.
Després no trobem cap més referència. Possiblement la casa de Sant Tirs no va poder sobreviure als trasbalsos del mil·lenni, ni a l’annexió del priorat de Torogó.