El poble de Lleràs, actualment desaparegut, era situat al pla de Corts. L’any 1860 el topònim ja designava només una casa isolada.
El lloc de Lleràs apareix documentat l’any 1070, en una convinença entre el comte Artau I i l’abat Arnau de Gerri sobre el delme del castell de Peramea. El delme dels homes de Laras era unit a aquest castell.
El domini del monestir de Gerri sobre el lloc de Lleràs o sobre terres situades en aquesta parròquia queda reflectit en nombrosos documents. Així l’any 1104 eren els comtes Artau III i Eslonça qui donaven, per llurs ànimes, un capmàs, “in villa que vocatur Larsase”, i una salneria comtal al pla de Corts; el 1112 hi ha la confirmació d’una donació anterior d’una terra situada a la vila de Larsassi; al 1137, torna a aparèixer el lloc de Laras, com una de les viles de Peramea, en la restitució de la parròquia de Peramea al monestir de Gerri, per part dels comtes Artau Ill i Agnès; l’any 1185 quan l’abat Hug de Gerri cedia, a cens, a Bernat Ros, un camp i una terra de Lleràs; i encara el 1192, en què la comtessa Guillema, amb el consentiment del seu fill Bernat II, donava a la sagristia del monestir un capmàs al mateix indret, donació que amplià una altra comtessa Guillema amb un altre mas l’any 1230. L’any 1202, l’abat Hug de Gerri arribava a un acord amb uns homes de Lleràs que havien plantat vinyes al pla de sota el castell de Cartanís, malgrat la prohibició de l’abat.
Els primers esments coneguts de l’estructura religiosa del lloc de Lleràs ja posen de manifest la seva vinculació al monestir de Gerri, car l’esment més antic correspondria al document conegut com a fals XI de Gerri, datat entre els anys 1017 i 1035, i en el qual la parròquia de Larasse apareix com un dels béns restituïts pel comte Guillem.
L’any 1119 apareix la primera notícia sobre l’advocació de l’església de Lleràs, quan l’abat Berenguer de Gerri féu una concòrdia amb Ramon Isarn sobre l’honor de Sant Cebrià, a Lleràs, al pla de Corts. En la butlla del papa Alexandre III de confirmació dels béns de Gerri de l’any 1164, s’inclou, en el territori de Corts, l’església de Sant Cebrià de Lleràs. Aquesta parròquia degué continuar dins l’òrbita del monestir de Gerri, car no surt esmentada en les visites pastorals del bisbat d’Urgell, per trobar-se en territori exempt.