Del lloc de Calbera i de la seva església de Sant Miquel, situats prop de l’estany de Montcortès, només en resten les ruïnes d’una capella barroca, totalment abandonada.
En el document conegut com a fals XI de Gerri, datat entre el 1017 i el 1035, en què el comte Guillem restitueix al monestir de Gerri una sèrie de béns, se cita el lloc de “Calvaría cum fevo ab integro ab ipsam parrochiam”. El primer esment fiable quant a la datació és de la fi del segle XI i del principi del segle XII, en l’inventari dels moltons que cobrava el monestir de Gerri al pla de Corts, per raó del delme, que inclou el lloc de Calbera, dins el terme del castell de Montcortès. El domini del monestir de Gerri es fa patent en la butlla del papa Alexandre III, del 1164, de confirmació de béns del monestir, on l’església de Sant Miquel de Calbera, com a sufragània de Sant Martí de Montcortès, apareix com a possessió del monestir, condició que devia continuar mantenint, car no s’esmenta en les visites pastorals del bisbat d’Urgell.