L’església de Santa Coloma de la vila de Sersui figura en el document conegut com a fals IX de Gerri, en la donació que feu el comte Ramon al monestir de Gerri, en el qual consta l’església de Santa Coloma de la vila de Seresui. En el testament de Ramon Miró de Sersui, senyor del castell de Sersui, datat a mitjan segle XI, consten les deixes d’una vinya “ad Sancta Columba per dedichar et quando fuerit dedicata ad meos filios remaneat”, i una terra “in ipsas peccas de Sersui” a Santa Coloma i a Sant Pere. Pere Ramon de Sersui, fill de l’anterior, donava, l’any 1098, al monestir de Gerri les dues parts del delme que posseïa a la vila sacrario de Santa Coloma. En una data desconeguda de la segona meitat d’aquest segle, un Ramon Bernat de Sersui, prevere, fundava un aniversari a l’església del monestir de Gerri, i en el seu mateix testament donava la porcio que tenia a Senesui i a Ancs a la seva filla, i un hort a Santa Coloma.
L’any 1105, el bisbe Ot d’Urgell restituí al monestir de Gerri algunes esglésies que li havien estat usurpades, entre les quals figura l’església de Santa Coloma. En la butlla del papa Alexandre III del 1164, a favor del monestir de Gerri, es confirmen com a possessió del cenobi les esglésies de Sersui: Sant Martí de Chahos, Sant Martí de Maçana, Sant Andreu, Santa Coloma i Sant Pere del castell (de Sersui).
Mentre la parròquia i les esglésies de Sersui restaven dins l’òrbita del monestir de Gerri, el seu castell o almenys una part de la seva jurisdicció i de les seves pertinences anaven a raure al patrimoni de la canònica de la Seu d’Urgell, gràcies a les diverses donacions que els membres de la família Sersui li feren: Pere Ramon l’any 1118; Guillem Pere, el 1119 i el 1128; i Beatriu de Sersui, l’any 1164. En aquest darrer document, l’albergueria dels pobres de la Seu d’Urgell rebia un capmàs situat “in castello Sancte Mariae quod dicitur Sersui”, amb què s’introdueix una nova advocació, en un indret, Sersui, on consten les de santa Coloma —que correspondria a l’església parroquial—, sant Andreu —que identificaríem amb l’actual capella de Sant Andreu o amb les seves restes—, i sant Pere —que s’identificaria amb la capella del castell—. Actualment, l’església de Sellui, com a sufragània de Santa Cecília d’Ancs, depèn de la parròquia de Gerri de la Sal.