El lloc d’Unarre formava part de la jurisdicció de la Vall d’Àneu, i gaudia dels seus privilegis. Són força les notícies del lloc en època romànica. En la donació de la vila de Burgo al monestir de Sant Miquel de Cuixà de l’any 1046, s’esmenta com un dels límits del terme d’aquesta la vall Unar, identificable amb la vall d’Unarre. La vila és esmentada l’any 1090, en què el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum que tenia a Unarre. La comtessa Eslonça en el seu testament, datat cap al 1112, deixà a Santa Maria d’Àneu un home que tenia’ a Unarre. L’any 1203, Ramon de Castellvell rebia del monestir de Gerri, mentre visqués, un mas situat a Unarre; possiblement el mateix que l’any 1090 li havia donat el comte Artau.
L’any 1373 era ardiaca d’Unarre Pere d’Estaís Aquesta és la primera notícia, si bé indirecta, de I església de Sant Julià, inclosa dins del deganat de la Vall d’Àneu, i que, per tant, gaudia de l’organització d’aquest. L’any 1553 tenia un conrector, que s’amplià a quatre l’any 1566, i cinc el 1723 i 1770, per reduir-se a un en el pla d’aquest mateix any i ampliar-se novament a tres en el pla del 1781. L’any 1821 només hi havia dos conrectors. En el llibre de visites del 1574, Unarre consta com a parròquia de l’oficialat de la Vall d’Àneu. Actualment depèn de la parròquia d’Esterri d’Àneu.