El lloc de Gavàs, esmentat l’any 1090 quan el comte Artau II donà al monestir de Gerri un excusatum d’aquest lloc, formava part de la Vall d’Àneu, i per tant era sotmès als seus privilegis i peculiar organització eclesiàstica.
Malauradament no disposem de dades que facin referència a l’església o a la parròquia de Sant Esteve de Gavàs, inclosa en el deganat de la Vall d’Àneu, fins l’any 1553, en què constava amb dos conrectors. L’any 1566 havien augmentat a quatre i l’any 1723 havien disminuït a tres, per tornar a augmentar a sis l’any 1770. Tanmateix, en el pla redactat aquest mateix any se’n preveia tan sols un. L’any 1821 Gavàs constava amb dos conrectories. En el llibre de visites del 1574, Gavàs era una de les parròquies de l’oficialat de la Vall d’Àneu. Actualment depèn d’Esterri d’Àneu.