Santa Maria d’Escaló, abans Santa Helena (la Guingueta d’Àneu)

La vila d’Escaló és situada a la vall de la Noguera, just en la seva unió amb el barranc d’Escart, de manera que la vila i la torre d’Escaló controlen totalment l’accés a la vall d’Escart des de la vall de la Noguera. Els primers esments que coneixem de la vila i el castell d’Escaló fan referència a possessions que els comtes de Pallars Sobirà hi tenien. Així, en el seu testament del 1112, la comtessa Eslonça, muller d’Artau II, feu donació al monestir de Sant Pere del Burgal d’un home d’Escaló. Posteriorment, l’any 1231, la comtessa Guillema va fer donació d’un mas situat al terme del castell d’Escaló al monestir de Gerri.

No ens han pervingut notícies concretes de l’església de Santa Helena, d’època alt-medieval. Tanmateix, cal considerar la vinculació que, des d’un principi, havia de tenir aquesta parròquia amb el proper monestir de Sant Pere del Burgal, del qual possiblement n’exercí les funcions parroquials en els temps en què existia la comunitat monàstica al Burgal. Amb la decadència del monestir, a partir del segle XVI, les funcions parroquials es realitzaren a l’església de Sant Pere del Burgal, i així l’església de Santa Helena d’Escaló va restar com a sufragània. En una relació d’esglésies i beneficis de l’oficialat de Cardós, datat pels volts del 1526, hi figura Joan Camp com a beneficiari del benefici de Santa Maria de l’església de la Santa Creu d’Escaló, valorat amb 4 lliures. L’any 1787, en la resposta del corregiment de Talarn al qüestionari de Francisco de Zamora, es fa constar que tot i ésser la sufragània, l’església d’Escaló assumeix les funcions parroquials, traslladades de l’església de Sant Pere del Burgal.

Cal assenyalar que, dins l’estructura urbanística de vila closa que té la vila d’Escaló, l’església parroquial és situada extramurs. No se sap si l’antiga església parroquial ocupava el lloc de l’actual església, que l’any 1787 constava com a acabada de construir. Si així fos, seria molt interessant la seva posició fora del clos urbà, com si hagués estat construïda en un moment en què l’estructura urbana d’Escaló fos ja plenament consolidada.

L’any 1904 l’església parroquial d’Escaló apareix amb la nova advocació de santa Maria, que en data anterior havia substituït la primitiva de la Santa Creu i santa Helena, i que tenia com a annexa l’església de Sant Pere del Burgal.