El lloc de Romadriu o Riumadriu, amb el nom de Rio matrice, és esmentat en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell.
L’any 1034, la vila de Romadriu i els castells de Colomers i Serret, als termes de Santa Eulàlia, Sant Martí, Sant Julià i Sant Pere, són donats pel vescomte Isarn i la seva muller, a Arnau Dacó i la seva esposa, Ermengarda, que l’any 1050 deixava en el seu testament sacramental els castells de Romadriu, Colomers i Serret al seu marit Arnau Dacó.
Tot i que les notícies sobre el castell de Romadriu són molt abundoses fins el 1300, cal esperar al començament del segle XIV per trobarne de la seva església. En la visita realitzada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, l’any 1314, al deganat de Montenartró, s’esmenta l’església parroquial de Sant Martí de Romadriu. Al segle XVI, en la nova divisió en oficialats. Sant Martí de Romadriu o Riumadriu era integrada a l’oficialat de Sort.
En la visita pastoral del 1758, l’església de Sant Martí de Romadriu era sufragània de Sant Esteve de Montenartró, dins l’oficialat de la col·legiata de Castellbò, tenia cementiri propi, i li calia reparar el cor i la sagristia, i aixecar deu pams el campanar. L’any 1904, com a sufragània de Montenartró, pertanyia a l’arxiprestat de Sort. Actualment depèn de la parròquia de Rialb.