El primer esment del lloc de Caregue és de l’any 1124, en què Gelura, vídua de Bernat Caregue, donà al comte Bernat els béns i els drets que tenia en aquesta vila, si bé el seu castell apareix esmentat ja des del principi del segle XI. L’any 1164, en la butlla del papa Alexandre III, el monestir de Gerri veu confirmada la possessió d’uns masos a Caresgue.
L’església de Sant Martí de Carega fou visitada pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona l’any 1314, com a església parroquial del deganat de Montenartró. En el llibre de la dècima del 1391, el capellà de Carega, inclòs ara al deganat de Cardós, pàgava de dècima la quantitat de 30 sous. En la visita pastoral del 1575 Caregue, i la seva sufragània d’Escàs, era inclosa a l’oficialat de Sort; com a resultat d’aquesta visita, el visitador manà que s’acabés d’emblanquinar l’edifici. En la visita pastoral del 1758, l’església estava en condicions pèssimes, segons escriu el visitador: “la iglesia y sus paredes y la hemos hallado muy indecente, negra y asquerosa y el suelo muy desigual y muy indecente, hay tres altares e que no se conocen, ni tienen forma, ni figura y quasi totalmente exacrados y en fin en dicha iglesia no se encuentra cosa decente, sino el sacrario, un poco”. Per tot això, el visitador donava un termini de vuit mesos per a condicionar l’edifici existent, o “hazer iglesia nueva en otra parte mas comoda a todos los moradores del lugar”. Tenint en compte l’edifici actual, cal suposar que s’escollí aquesta darrera opció i se substituí l’edifici primitiu, probablement de factura medieval. Actualment depèn de la parroquia de Rialb.