Les notícies que es coneixen sobre aquesta capella són minses i alhora dubtoses, de manera que no permeten establir amb claredat si sant Jaume era una doble advocació de la primitiva església de Santa Eulàlia d’Estaon, o si es tractava del titular d’un segon edifici eclesiàstic d’Estaon. El primer esment de l’advocació de sant Jaume vinculada a la vila d’Estaon apareix en un document datable al final del segle XV o al principi del segle XVI, en el qual s’anotà que el rector de Sant Jaume i Santa Eulàlia d’Estaon, Germà Bitort, pagava quatre lliures.
Posteriorment, en la visita pastoral del 1575 el visitador manà millorar el tancament dels cementiris de Santa Eulàlia i de Sant Jaume. Finalment, Ceferí Rocafort, dins la Geografia General de Catalunya, en descriure l’actual església parroquial diu: “...dessobre de la penya de Sant Jaume... en lo meteix punt hi havia hagut, segons sembla, altre temple baix la metexa advocació”, sense aportar-hi majors precisions.